Jordi Roca: Politica

El PSOE intenta desviar la atención del desastre en el que nos ha metido con alucinaciones acerca de conspiraciones alemanas.

Así, en diversas intervenciones repite lo publicado en un tuit:

“Los especuladores y los bulos siguen atacando a nuestra economía. ¿Estamos todos defendiendo a nuestro país?“

Tuit que enlaza con una entrada en la web del PSOE que titula:

“Blanco acusa a Rajoy de ser quien más ha contribuido “al descrédito de España en el exterior“

Para aportar algo de seriedad al tema del más que posible rescate de España adjunto enlaces a diferentes fuentes de diferentes nacionalidades.

Las informaciones alemanas:

Diario Die Zeit

“FINANZKRISE – In der Schuldenfalle – Spaniens Regierung versucht fieberhaft, der Krise zu entkommen. Der Zorn bei Gewerkschaftern, Beamten, Arbeitslosen und Einwanderern wächst. Eine Reise in ein verstörtes Land“

Traducido más o menos:

“CRISIS FINANCIERA – En la trampa de la deuda – El gobierno de España está tratando frenéticamente de escapar de la crisis. El enfado de los sindicalistas, funcionarios, desempleados e inmigrantes es cada vez mayor. Un viaje a un país con problemas”

Diario Frankfurter Allgemeine Zeitung

“Schuldenkrise – EU bereitet sich auf Rettungsaktion für Spanien vor – Die Lage am spanischen Bankenmarkt spitzt sich zu. Nach Informationen der F.A.Z. sollen vor allem EU-Kommissionspräsident Barroso und EZB-Präsident Trichet für Hilfen plädieren. Eine Schuldenkrise in Spanien wäre für die EU deutlich schwieriger zu bewältigen als in Griechenland.“

Traducido más o menos:

“Crisis de la deuda – La UE se prepara para rescatar a España – La situación en el mercado bancario español está empeorando. Según informaciones de F.A.Z. España se dirigirá a la Comisión Europea, el Presidente Barroso y el presidente del BCE Trichet para obtener ayuda. Una crisis de la deuda en España que comprometería de manera más importante a la UE que en el caso de Grecia.”

Declaraciones de Angela Merkel

“Merkel dice que España puede recurrir al mecanismo de ayuda si le hace falta“

Las informaciones británicas:

The Independent

“Spain: the new crisis in Euroland”

“The Spanish government yesterday dismissed reports that it was already in discussions with the European Commission, International Monetary Fund and the US Treasury for a rescue package worth up to €250bn.”

Traducido más o menos:

“España: la nueva crisis en Europa”

“El gobierno español desmintió ayer las informaciones de que ya estaba en conversaciones con la Comisión Europea, el Fondo Monetario Internacional y el Tesoro de los EE.UU. para solicitar un paquete de rescate por valor de 250 mil millones de €.”

Aquí la portada cortesía de Paper Papers: “Del árbol caído todos hacen astillas”

Las informaciones americanas:

The Wall Street Journal

“Spain Says Banks in Credit Crunch – Country Prepares Labor Overhaul As Investor Concerns Rise“

Traducido más o menos:

“España dice que los bancos están tocados de deuda – El país se prepara para una reforma laboral ante la preocupación de los inversores”

JPMorgan

Estudio analizado en la web de Alphaville del Financial Times

“Any scenario possible for Spanish bank funding, says JPM“

Traducido más o menos:

“JPMorgan: Cualquier escenario es posible para la financiación de la banca española”

Las informaciones españolas:

La Vanguardia

Artículo de Enric Juliana

“España, en manos de Carolingia“

Traducido más o menos:

“España debe un montón de dinero (202.000 millones de euros) a los bancos alemanes, y estos, impacientes, quieren que se despliegue cuanto antes la red de seguridad. No es un calentón del Bild Zeitung,el diario popular más leído de Europa. Desde hace unos días, la prensa de calidad alemana (Frankfurter Allgemeine Zeitung,la edición alemana del Financial Times,Die Welt…)hablan de una inminente suspensión de pagos de España”

El Economista

“La UE y el FMI diseñan para España un plan de liquidez de 250.000 millones“

Libertad Digital

“La UE y el FMI diseñan el rescate de España: 250.000 millones de euros“

Pero claro, según el PSOE, la culpa de todo la tiene el PP. Y para eso trae a Lakoff para ver qué estrategia montan para venderle la moto a los españoles.

Tombant per Tarragona hom pot gaudir dels efectes del conegut com Pla Zapatero a diferents punts de la ciutat que han quedat força bé i que demostren que, quan es vol, les Administracions Públiques poden fer les coses ràpid.

L’altre dia estava estrenant unes lluentes rajoles a un emblemàtic barri de la nostra ciutat però no podia deixar de pensar en el que significava aquella obra que no és altra cosa que el darrer anunci del govern Zapatero: retallada de sous, rebaixa de pensions, increment d’imposts i congelació d’inversions els propers anys.

No sembla una operació gaire encertada. Traslladat a l’àmbit familiar seria com reformar la cuina de casa per deixar de menjar calent dos anys. Mal negoci.

També és cert si el lector pensa que els 37 milions d’euros gastats del Pla Zapatero són una part molt petita dels gairebé 1.000 milions d’euros que gestionarà l’alcalde Ballesteros i que tota la resta no sembla que estiguin donant gaires fruits. Tota la raó.

El cert és que arran de la retallada de Zapatero la nostra estimada capital va ser testimoni de com el govern municipal no havia fet els deures i tenia alguns dels grans equipaments despistats i tota la resta oblidats.

Diuen les males llengües que el cava brollava a la seu del partit en tenir, a partir d’ara, una coartada per aquests tres anys perduts. I és que, no ens enganyem, anem pel quart.

Rajoles, plantes, llums i flors han alegrat uns quants punts de la ciutat que ho necessitaven malgrat que la majoria dels nostres carrers estiguin més bruts que mai. És que els coloms són de dretes em xiuxiuegen fonts molt properes al govern municipal.

Una altra valoració seria el rumor de l’arbitrarietat de les actuacions depenent de certes afinitats polítiques. Potser si el tan afamat pla de Consellers de Barri hagués funcionat una mica el govern seria més just amb tots els barris. Una dada d’una enquesta informal i casolana: el 85,7% dels regidors de barri no funcionen. I això que l’enquestador, humil servidor, no pot tallar l’aixeta de les subvencions per la festa del barri.

I és aquest l’altre gran èxit del govern Ballesteros: la creació d’un munt de plans, oficines, empreses municipals i “xiringuitos” diversos que han omplert els mitjans d’anuncis, promeses i conjugacions verbals a futur però que pel que fa al balanç en benefici dels ciutadans són:

1. molts milions d’euros esvaïts,
2. un rècord de dotze mil aturats a la ciutat i
3. una llista inacabable de grans equipaments que Ballesteros ha anunciat que desencallava però que, observant la realitat, estan congelats sine die.

Potser és que l’escalfament global no arriba als equipaments de Tarragona i, com els coloms, és de dretes.

Potser és que Ballesteros ha fet volar massa coloms.

Suposo que és evident la meva distancia ideològica en alguns aspectes amb Esquerra Republicana de Catalunya.

Tot i així, he de dir que amb algunes persones de l’entorn republicà gaudeixo d’una simpatia i una empatia personal molt propera, a banda d’un respecte que sempre he trobat mutu.

A Tarragona, amb persones com el Jean-Marc, el Gerard o el Ramon Maria les converses són cordials i en molts temes coincidents. També, malgrat la competència diària al consistori tarragoní, la relació amb el Sergi i la Rosa he de dir que és força cordial.

En aspectes de manteniment de les formes de convivència, qualitat democràtica, participació ciutadana o disposició al servei públic perfectament podria arribar a acords, pactes i consensos amb els republicans. No així en temes identitaris, per descomptat.

De totes maneres, una de les coses que admirava d’ERC era la defensa que tenia dels pobles oprimits del món. Potser buscant la identificació de Catalunya com a poble oprimit, feien una defensa de, per exemple, els kurds iraquians.

La van fer abans de la primera Guerra del Golf i durant la guerra encapçalada per Bush pare i recolçada pel PSOE de Felipe González. Guerra que va servir per l’alliberament de Kuwait i per l’establiment de sancions per part de Nacions Unides al regim de Saddam Hussein per la utilització d’armes de destrucció massiva contra la població civil a, entre altres, la població de Halabjah.

ERC va seguir defensant el poble kurd els anys noranta, mentre una maleïda taca en un vestit va evitar la aplicació de les sancions de Nacions Unides contra el regim de Saddam.

I arribà el concepte Tripartit.

I arribà l’acord amb un Partit Socialista sense principis i ERC va perdre els principis i abandonà la defensa dels kurds.

El que passà d’ençà és història recent, potser acabada el 25 de gener d’enguany quan el govern iraquià va executar una de les múltiples sentències a mort a Alí el químic per la utilització d’armes de destrucció massiva contra la població civil.

Però a la Història també quedarà com ERC va deixar de defensar una de les seves causes per pactar amb el Partit Socialista.