Jordi Roca: Politica

Mucho se oye en algunos comentarios que el PP debería ceñirse a hablar de los problemas que afectan a los ciudadanos.

No creo que sea un análisis riguroso.

Un botón:

El PSOE se erige en defensor de los homosexuales aunque apenas 5.500 parejas homosexuales se hayan casado y a pesar de que, en pleno siglo XXI, los únicos que encarcelan, torturan o matan a homosexuales por el hecho de serlo o son socialistas o son aliados de los socialistas.

Pero al PSOE no le importan los homosexuales ni defender a los homosexuales. Su objetivo es que una mayoría suficiente CREA que defienden a los homosexuales.

Luego pasa que en los barrios con mayor índice (percibido) de población homosexual arrasa el PP.

Otro botón:

En una entrevista a Joan Herrera después de las elecciones generales de 2008 este afirma:

Pero sí cabemos, más en una España urbana.

En relación a haberse casi quedado sin representación en el Congreso de los Diputados.

La cuestión es si cabe una izquierda rojiverde o más.

Los comunistas ecologetas dicen que se preocupan por el Medio Ambiente. Sin entrar a hacer sangre con la panterística gestión del medio ambiente llevada a cabo por el Tripartit los últimos 5 años, resulta que se tienen que vender .. ¡en los barrios pijos!

Dicen ser rojos y verdes pero resulta que cosechan sus votos en barrios no precisamente obreros (aunque sí currantes) y dicen ser verdes aunque criban adoquines de acera en los campos de asfalto de las ciudades.

Y es que, al igual que los socialistas, a los ecos de los socialistas el medio ambiente no les importa un bledo. Su objetivo es que unos cuantos pijos ignorantes CREAN que defienden el Planeta, la Justicia, la Felicidad, los Paisajes y las Utopías.

“no tiene sentido que si no tenemos agua y la pagamos tan cara se la enviemos a quienes no la pagan tan cara y ahora menos”

President del PSC, 2 d’octubre de 2003 en declaracions a La Voz de Almería

“que tales comunidades no ahorran ni una gota”

President del PSC, 2 d’octubre de 2003 en declaracions al Diario de Sevilla

És curiós que quan governava el PP no parlaven de solidaritat, ni de sostenibilitat, ni d’hectòmetres cúbics, ni de cabals sinó d’anticatalanisme o de “lo riu és vida”.

També és curiós que, ja aleshores, les administracions socialistes vessaven l’aigua a dojo a Barcelona sense mostrar la més mínima preocupació.

Suposo que la pantomima aquesta de la nova cultura de l’aigua ja va nàixer tocada de mort. Deformació ideològica?

M’han enviat aquest mem i, la veritat sigui dita, no sé si respondre’l seriosament, o com s’ho mereix aquesta gent del tripartit.

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

No. Més que res perquè les consultes les carrega el Diable. Qui redacta el text? Qui vota? Fem un referèndum nacional? Recordem que la sobirania sobre l’aigua a Espanya és de tots els espanyols.

Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal•liar la sequera?

Sí. Massa. Sobre com estalviar aigua i sacrificar-se per culpa de la classe política, massa.

Crec que no és ni culpa ni responsabilitat de la ciutadania.

El que no ha rebut la ciutadania és informació ni suficient ni veraç de gestió hídrica per part del tripartit, ni quan estava a la oposició ni des del govern.

El problema és que el tripartit per governar, el que ha de fer és, precisament, allunyar a la ciutadania de la informació.

Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

Ni de l’aigua, ni de les infraestructures, ni dels hospitals, ni de l’ensenyament, ni dels serveis socials, ni de la seguretat, ni de la llengua, ni del comerç, ni del turisme.

La única bona gestió que s’ha fet és de la propaganda antiespanyola. I si tornessin a haver eleccions generals, els culpables del desgavell hídric traurien una altra vegada 25 escons.

S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?

A qui? A la oposició? Perquè a la Catalunya del segle XXI és “lu ka mola”.

Me ha encantado oír a Josep Félix “micro-alcalde” Ballesteros hablar de microOhms.

Parece un complot del Sistema Métrico que, con la cantidad de prefijos con los que se puede medir la resistencia eléctrica, nuestro micro-alcalde haya elegido el microohmio.

Ya un poco más en serio, que los que aprovecharon la excusa del trasvase de agua del Ebro al sudoeste español para utilizar la violencia contra el Partido Popular y Convergencia i Unió, se pongan ahora a hablar de microohmios, de razones técnicas, de sostenibilidad, de solidaridad y de hectómetros cúbicos me parece indigno.

En primer lugar, me parece vergonzoso que los que van de defensores del territori y del medio ambiente no sepan distinguir entre unidades de medida de volumen y de caudal.  (Ni sepan lo que es un punto de inflexión, ni sepan …., ni sepan …)

Para no enrollarme demasiado y después de que “Barcelona” quiera sobre-explotar los pozos de Tarragona (que como todos sabemos están en peligro de extinción), como solución a su imprevisión, su incompetencia, su demagogia y su incapacidad total para decir la verdad, la nueva cultura del agua es:

1. No llevar agua del Ebro a Valencia, Murcia y Almería porque son españoles. Y además votan al PP.
2. Llamar transvasismo a esa negación, pese a que Cataluña compra electricidad a esas mismas regiones.
3. Estar cuatro años sin hacer nada, sin preocuparse del Delta, reinaugurando una y otra vez las mismas desaladoras (puestas por el PP).
4. No estar preparados para una sequía pese a estar constantemente hablando del cambio climático (¿a qué co*o esperan?)
5. Mantener el minitransvase del Ebro a Tarragona (¡menos mal!)
6. Comprar agua en barcos a … ¡Almería!
7. Comprar agua de los pozos de Tarragona mientras Tarragona compra agua al Ebro.
8. Hacer correr millones de euros de arriba a abajo, con sus correspondientes leaks.

Transvasar.

Aún arriesgándome a que Joan Miquel Carrillo me incorpore al “frente collonades” no puedo dejar de afirmar que para el PSOE, lo de la igualdad de la mujer es un a macana (guasa, camelo, chacota, chanza, chufla, …).

Desde la ley de cuotas, que afirma que 5 hombres o 5 mujeres no son iguales a 3 hombres y 2 mujeres, hasta la flamante, nueva y totalmente vana Conselleria de Igualtat.

La noticia en el boletín municipal es el botón de muestra de la concepción socialista de la igualdad:

 

Podemos ver a la concejal que será responsable del área. Aprovecho para decir que yo no utilizaré a compañeras políticas para hacer como el concejal socialista de Reus que le tiró los tejos a una concejal del PP.

Y podemos ver la foto de la puesta en marcha:

Sí, nueve personas y tan sólo dos mujeres.

¿Así es como entiende Ballesteros la Igualdad?

Empezamos a sospechar que el micro-alcalde apuesta por la micro-igualdad…

Avui [he estat a punt d'escriure havui!] he hagut de sentir la sessió del Consell Plenari de l’Ajuntament per Tarragona Ràdio per qüestions de salut.

A banda d’imaginar-me una quantitat enorme de gags humorístics, malauradament, m’han sobtat dues coses.

La primera cosa és sentir que el regalador d’alcaldies Sergi de Los Rios quan li pregunten perquè s’ha deixat escapar un congrés de la seva àrea de gestió respon que ell fa “les coses des de la vessant econòmica” (sic).

La tercera marca blanca del PSOE a Catalunya (darrera PSC i ICV) també gestiona l’àrea a nivell regional autonòmic que castiga a moltes empreses a deslocalitzar-se de manera dramàtica per alguns catalans, així que dedueixo que “són com són”.

Seguirà portant el micro-progressisme de les esquerres les deslocalitzacions a la ciutat?

La segona cosa que m’ha sobtat és la quantitat de vegades que s’ha pronunciat la paraula desencallar.

Preguntes que se’m plantegen:

• qui encallava totes les naus?
• no desencallaran les naus per abandonar-les a la deriva? Ho pregunto per la quantitat de conjugacions de futur que utilitzen els socialistes.

---

Una reflexió: quan una ciutat té un micro-alcalde que aposta per la micro-política, acaba convertint-se en una micro-ciutat?Veurem un Intel Tarragonum Dual Core al Media Markt?Micro-política és canviar una Façana Marítima per un soterrament de via?

Quan m’he enterat no m’ho creia, m’he pensat que era un hoax.

Ara encara agafen més importància les paraules de prefereixo-no-saber-qui-del-PSC quan va dir que Maragall estava malalt desprès d’haver dit que “la reforma de l’Estatut havia estat una vergonya”.

Se’l va acusar de “estar malalt”.

El tripartit ja ha demostrat que no respecta el dret individual a la confidencialitat clínica.

Li ha vulnerat a Maragall aquest dret i li ho va vulnerar a uns quants ciutadans i metges per saber en quin idioma es relacionaven.

Algú creu que el tripartit és un govern amb actituds feixistes extretes dels pitjors totalitarismes del segle XX?

No només destrueixen tot aquell que se’ls hi posa al davant (Alfonso Guerra dixit).

Es carreguen els drets fonamentals de les persones.

Vull donar el meu suport des d’aquest humil blog a en Josep Lluís Carod-Rovira.

Carod-Rovira, amb Duran-Lleida i Llamazares va anar al programa de TVE a ser estovats, com abans havia anat Mariano Rajoy, i a diferència de José Luís Rodríguez Zapatero que va anar a rebre una mica de sabó.

Allà un parell de persones se li van adreçar dient-li “José Luís”.

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/10/17/espana/1192572450.html

És una falta de respecte traduir-li o canviar-li el nom a algú (tret que no sigui Rei o Papa).

Evidentment, la pronunciació de Josep Lluís per un castellà serà fins i tot més complicada que Schwarzenegger o Shevernatze.

En Josep Lluís Carod-Rovira es diu Josep Lluís. Ni José Luís, ni Pepelu, ni Cheluí.

I Espanya es diu Espanya. Ni “Estado Español”, ni “Estat Espanyol”, ni “la resta de l’estat”.

Insultos y zarandeos contra Nadal en una protesta de afectados por el POUM.

L’èxit del PSC/PSOE a l’esfera tarragonina, catalana i espanyola ha estat precedit de la utilització continuada i sistemàtica de la violència.

A Catalunya, amb excuses com el Plà Hidrològic Nacional, el Prestige, la Guerra de Irak, o ara el POUM.

Amb l’excusa de l’11-M, fins i tot es va intentar linxar en Rodrigo Rato i en Josep Piqué a la Via Laietana de Barcelona.

Repeteixo: a la Via Laietana!!! No a Puerto Hurraco ni al Valle de los Caidos. El Tripartit ha convertit Barcelona i Catalunya en el millor exemple del que no és un àmbit de convivència i llibertat.

Ja ho deia Lenin:

Contra els cossos la violència, contra les ànimes la mentida

Mancats totalment de qualsevol argument polític i qualsevol balanç de govern, la pitjor ideologia de tota la Història només pot fer servir la violència i la mentida.

Ara bé, jo no miraré cap a un altre costat: quan les llibertats, encara que no siguin les meves, són conculcades, els que creiem en la llibertat i l’estat de dret hem de actuar.

Personalment, i en la mida del que estigui a les meves mans, no permetré la impunitat d’aquells que utilitzin la violència o la mentida.

La meva solidaritat amb els agredits, el senyor Nadal i els companys de consistori; així com amb les persones de la boda que van patir danys als seus cotxes.

Espero i desitjo que el senyor Ballesteros estigui a l’alçada.

Tots sabem que l’estiu és mancat de nutrients informatius per la qual cosa el tema de la Magineta, la taurona “perduda” a la Platja del Miracle de Tarragona, va esdevenir noticia fins i tot a nivell nacional. Recordem-ho: agost de 2007.

(aquest post és una mica llarg, te imatges i video)

Leer el resto de la entrada »