Jordi Roca: Politica

MANIFEST EN DEFENSA DE TARRAGONA

Ens trobem en un moment important de debat institucional i social sobre la futura organització territorial de Catalunya, en els àmbits supracomarcals. En aquest marc, s’ha plantejat la possibilitat que l’àmbit de nova creació que ens pertocaria sigui anomenat Camp de Tarragona, en contrast amb l’actual denominació de la província de Tarragona.

L’expressió Camp de Tarragona, utilitzada en medis geogràfics, no té, però, cap tradició en la nomenclatura de les institucions territorials ni tampoc correspon al conjunt de les sis comarques que conformaran la futura vegueria. Com a exemples, només cal referir-se al Govern de la Generalitat de Catalunya durant la II República o a l’Estatut de 1979.

I això és així perquè, històricament, no ha existit encara cap institució de dret públic amb administració territorial incorporada que hagi pres la denominació Camp de Tarragona. Actualment comptem amb la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona i, amb àmbits diferents, però de caràcter supracomarcal, la Diputació de Tarragona o província de Tarragona.

Per una altra banda, la resta de demarcacions successores de les actuals províncies de Barcelona, Girona o Lleida mantenen la seva denominació en l’avantprojecte de la futura llei. Per tant, vegueria de Girona, vegueria de Lleida o vegueria de Barcelona, mantenint el nom de la capital i sense replantejar la denominació de la demarcació actual.

Per tant, doncs, manifestem que la futura vegueria de Tarragona delimita un territori de sis comarques amb Tarragona com a única capital territorial, d’història bimil•lenària i amb un compromís real, actual i generós envers el territori. I que, igual que les vegueries on estan situades les ciutats de Barcelona, Lleida i Girona, portarà el nom sol de la ciutat. És a dir, reclamem mantenir el nom de VEGUERIA DE TARRAGONA, amb única capital Tarragona, en la futura organització territorial de Catalunya.

Tarragona, 14 de desembre de 2009

Tras un periodo de un liderazgo muy marcado, las organizaciones humanas suelen a tender a etapas más grises y menos exigentes consigo mismas. Es lo que pasó con el liderazgo de Aznar que catapultó la posición internacional de España en el mundo y que se vio sustituido por un melifluo zapaterismo de expresiones vacuas y sinsentido y unos resultados desoladores.

En Tarragona ha pasado algo parecido. Después de 18 años de tener un enfant terrible de alcalde, que todo lo fiaba al instinto y a la inteligencia y que incluso osaba enfrentarse al, por aquel entonces, archipoderoso Jordi Pujol, Tarragona se echó en brazos de nuestro Zapatero local. Concejal desde el Mundial del Naranjito, a Josep Fèlix Ballesteros nunca se le había oído rechistar. Tan es así que, pese a haber gobernado la ciudad como concejal de deportes, asegura en un vídeo reciente de autobombo desconocer la existencia de los skaters. Se ignora lo que debió hacer en los años en que gobernó, pero podemos estar seguros de que a la sede del PSC nadie va en monopatín.

Tenemos pues, sendos presidente de gobierno y alcalde, que todo lo fían a calzarse unos trajes caros, a un cambio de peinado y a vestir una permanente sonrisa. De los equipos de los que se rodean, mejor no hablar.

¿Se refleja ese perfil de político relativista en la gestión diaria? Por supuesto.

Recientemente, amanecía este rotativo con la noticia de la censura de una campaña publicitaria por parte del gobierno municipal. La campaña daba cobertura a determinadas posiciones ideológicas (¿y qué campaña no la da?). Pero como son posiciones contrarias a los intereses del partido del alcalde… ¡tijeretazo!

¡Qué fácil sería para mí hacer referencia a tiempos pasados!

Por supuesto, hay que vender la imagen de que no se censura aunque sea cierto. Solución propagandística: la censura no es del ayuntamiento, es de la empresa que explota el soporte publicitario de la EMT. Y la empresa lo hace sin encomendarse ni a Dios ni al Partido Socialista. ¿Será que saben con quién tratan y no necesitan instrucciones?

La consigna logra matar dos pájaros de un tiro: el Partido Socialista no censura y sí lo hace una empresa. ¡Maldito mercado! ¡Arriba el Socialismo!

Pero es que resulta que en la EMT no manda ninguna empresa publicitaria. En la EMT manda, o al menos debería, el gobierno municipal elegido por los ciudadanos. Manda incluso aunque defienda únicamente los intereses del partido.

Para poner el broche, el concejal Carlos Castillo se adorna con un “objetivamente la estética es fea”. Para los socialistas las estéticas son objetivas. ¿Por qué no? si las salvajes subidas de impuestos con las que nos castigan son subjetivas…

Vaya, que nos gobierna el relativismo más absolutista.

Quelcom ens hauria de fer sospitar de la inutilitat d’aquesta regidoria quan l’antic conseller de Medi Ambient amb Joan Miquel Nadal ara treballa com a assessor pedagògic amb Josep Fèlix Ballesteros.

Però veiem un cas més concret.

El passat dia vint de juny de 2009 la “Asociación de Vecinos Ciudad de Tarragona, desde San Ramón y San Salvador” denunciava un incendi que va cremar 5.000 m2 a l’entorn del barri de San Salvador i l’estat de brutícia dels entorns del barri i del Pont del Diable.

Fa pocs dies, ja al setembre de 2009, un altre incendi cremava 7.000 m2 a l’entorn del Institut d’Ensenyament Secundari de San Salvador, obligant alumnes a desallotjar el centre. Si en lloc de a San Salvador hagués passat a Los Angeles el fet hauria obert el Telenotícies.

Hom podria al•legar que amb només dos mesos no dona temps per fer res, però és que el passat vint-i-sis de maig de 2008, ara fa 16 mesos, vaig preguntar al plenari de l’Ajuntament de Tarragona “quines mesures de prevenció contra incendis ha pres l’equip de govern, en especial en l’entorn del Pont del Diable”.

Va prendre la paraula la senyora Crespo, consellera de Medi Ambient, dient que “han signat un conveni amb els forestals voluntaris de Catalunya”, que “han demanat un ajut a la Diputació de Tarragona i a La Caixa per fer unes intervencions al Pont del Diable per fer-hi neteja” i que “a més a més, s’hi farà el Jardí Botànic”. Conclou amb un “aquestes situacions s’orienten a prevenir situacions de risc que encara, afortunadament, no s’hi ha donat”.

Doncs bé, com que amb la Deessa Fortuna no n’hi ha prou, la regidoria de Medi Ambient s’encomana als forestals voluntaris (perquè no els hi donem el pressupost?), a La Caixa i a la Diputació de Tarragona. És a dir que la regidoria només farà un Jardí Botànic, la resta no va amb ells. Suposo que no han vingut al món per tenir problemes.

En el darrer plenari li vaig preguntar per aquests incendis i la resposta de la regidora va ser el insult, afirmant que mai m’havia preocupat el Medi Ambient; la prepotència, insinuant que el Partit Socialista té el monopoli de la preocupació ecològica; i la incompetència, fent veure com si els incendis no haguessin passat.

Pel que fa a la preocupació, doncs potser preferiríem tots plegats que no perdessin la són però que gestionessin millor els recursos públics que no es el que fan quan justifiquen al Plenari tota una conselleria perquè el “Jardí Botànic” serà un lloc “molt romàntic”.

I és que com ja sabem tots, els incendis quan veuen un Jardí Botànic, s’espanten i marxen.

En la seva darrera entrada, Begoña Floría defineix perfectament el tipus d’oposició que feia Ballesteros:

durant molt de temps qualsevol intent d’aquest tipus hagués estat degudament neutralitzat des d’instàncies polítiques

Vol dir que Ballesteros es deixava neutralitzar?

no estem acostumats a que la gent es “mogui” sense cap altre interès personal o posicional a darrera

Queda clar, oi?

determinats partits poden tenir la temptació d’apropiar-se en exclusiva d’aquest moviment, com han fet en el passat amb d’altres

Vol dir que és el que feien, han fet i miren de continuar fent?

durant massa anys he sentit aquest tipus de planys sense propostes alternatives i esperant solucions paternalistes

Suposo que de Ballesteros. Si no és així, haurà de donar noms.

I, per últim afegeixo unes cites: primer de Xavier Sabaté parlant dels promotors de Mou-te:

es tracta d’un moviment amb pretensions d’actuar políticament

i es converteix en un moviment polític, haurien de quedar al marge algunes institucions tarragonines

el sr. Abelló no ens podrà demanar el mateix que ens els que han quedat al marge de la lluita

si el sr. Joan Maria Adserà participa en la lluita política directament, la fundació [Santa Tecla] també sera considerat pels ciutadans de forma diferent a partir d’ara

tothom sap que la Fundació té com a principal valedora i fundadora a l’Església Catòlica

en canvi, Floría desautoritza Sabaté amb:

em va sorprendre molt gratament el to i els objectius de la plataforma Mou-te

és enormement positiu generar un moviment ciutadà independent

La Tarragona dormida ha despertat

el moviment tindrà la pluralitat que correspon a la diversitat social de Tarragona i

tantes etiquetes diverses significa que realment la plataforma sorgeix amb neutralitat

Mou-te neix amb uns objectius molt interessants

és la primera vegada que hi ha un moviment amb motivacions molt més globals, de ciutat.

Ens hem de felicitar tots.

I acabo, també amb Floría, respecte d’ells mateixos (PSC):

Com deia la meva avia, de savis es rectificar. Confio que aquesta rectificació sigui sincera, el temps ho dirà.

Feia dies que volia comentar l’entrevista que li va fer el TotTarragona a l’aliat més barat del PSC a la ciutat de Tarragona, Sergi de los Rios i Martínez on fa de cap de gabinet a la ministra Chacón.

En una entrevista tant de sucre com el seu partit, assegura en plan torero:

“Al juny tindrem el nou projecte modificat del Mercat Central i no acceptarem menys de 5 Meur d’aportació estatal”.

I a més ho diu com aquell que es juga el pit o les cuixes contra unes banyes mortals.

Com diria l’anunci “pa’ chulo mi pirulo“, malgrat que ja sabem que posats a ser espanyols, sempre és més segura una peineta que la festa nacional.

Algú li hauria de dir al regidor que la senyora Chacón va prometre un terç del cost del projecte que en aquells moments eren quinze milions d’euros.

Si el cost del projecte puja, l’aportació espanyola també. I la catalana!

És cert que des de l’oposició li hem d’agraïr que vagi comparant el projecte amb l’inicial i no amb l’ensurte de Mercasa al Nadal de 2008.

Ara bé, es demostra una vegada més que les iniciatives d’ERC a la ciutat són absolutament irrellevants i que només es preocupa de tapar-li els forats al PSC.

Tot serà que Tarragona acabi per creure que, com el PSC, ERC defensa abans els interessos dels partits que els de la pròpia ciutat.

Desprès del seguit de decepcions en el tema estrella de l’any segons Ballesteros (la macropolítica) la persona més llesta de l’equip de govern recula cap a la micropolítica.

En la seva darrera entrada Begoña Floria ens parla de la gestió municipal en els centre cíviques.

En resum ens ve a dir que l’equip de govern, amb els seus centenars de milions de pressupost:

• han fet una revisteta comuna per tots els centres cívics,
• han dibuixat els centres cívics en un mapa.

Sí que és cert que si treiem aquests deures i els posem en un examen de quart de primària en diríem que és un examen “per lluir-se”. Dels de treure nota, vaja.

També diu que ha augmentat l’assistència als centre cívics sense explicar-nos les raons que no tenen, car si les tinguessin ja ens les repetirien per terra, mar i aire.

És possible que sigui perquè amb una pujada de l’atur la gent necessita la referència social del centre cívic. Ara mateix em ve al cap de manera tangencial la pel·lícula Full Monty.

La portaveu del govern Ballesteros sap que és millor no ficar-se en camisa d’onze vares i dedicar-se a fer aquestes cosetes que no donen problemes i queden molt bé a la foto.

I, a més, la seva carrera quedarà lliure d’obstacles i desvinculada amb aquest decebedor govern PSC-ERC.

En el último Pleno del Ayuntamiento de Tarragona discutimos una moción presentada por el Partido Popular para establecer la seguridad como parámetro principal de la flota de autobuses de la Empresa Municipal de Transportes.

Moción que fue votada en contra por el equipo de gobierno confirmando mis sospechas de que quieren envejecer la flota de la EMT.

Cabe señalar que todos los estudios vinculan edad del vehículo con seguridad.

A lo que iba: Ballesteros, como buen socialista, intenta hacer la trampa de comparar los autobuses municipales de Tarragona (1/2000 habitantes) o de Reus (1/12000 habitantes) con los autobuses que cumplen algunas de las líneas concesionadas por la Generalitat.

Comparar autobuses municipales con autobuses de una concesión pública es como comparar naranjas con … naranjas.

Los autobuses concesionados son un servicio público en el que la Generalitat impone precios, frecuencias, horarios y calidad de servicio.

Lo correcto sería comparar los autobuses urbanos o interurbanos de concesión pública con los autobuses que utilizamos para ir a ver a nuestro equipo de fútbol favorito o en la excursión de fin de curso. Y a éstos sumarles el déficit público.

El defecto de moda es achacar al liberalismo los males del socialismo.

Todavía ignoro si es voluntario o accidental.

Posdata: Tal vez podríamos referirnos al PSOE como un partido monotemático: “La culpa de todo es del PP” o “Liberalismo malo, Socialismo bueno” o algo por el estilo.

La soporífera lectura de la conferència de Ballesteros a una semibuida sala ens va deixar tres coses:

• La frivolitat de les Tecles tarragonines que no comentaré
• El fons d’inversió local i els canvis a la il·luminació de la ciutat
• Què podem esperar d’aquest alcalde?

Ballesteros va prometre canviar els llums de la ciutat al començament de la legislatura.

Perquè ha hagut d’aterrar Rodríguez Zapatero amb el fons d’inversió local per tirar-ho endavant?

Sembla que hagin hagut de recòrrer al “baúl de los recuerdos” de les promeses incomplertes.

Aquesta no és la manera de encissar la ciutadania.

A més diu que seràn obres per empreses petites. Que les Ibex 35 no poden asfaltar places?

Mirin a la licitació de les obres del Palau Municipal quantes i quines empreses s’hi van presentar.

Amb el populisme del “discriminem les grans empreses” no anem enlloc. I menys venint del PSOE, el rescatador de bancs.

Aquest any el govern municipal gastarà entre el pressupost regular i el fons d’inversió local uns 300 milions d’euros.

Un 25% més que l’últim pressupost complet de la “era Nadal”.

Amb aquest pressupost Ballesteros no pot ser pessimista.

No es pot rendir a les frivolitats; ni al populisme; ni a la propaganda.

Els problemes no es solucionen fent oposició a la oposició.

Crec que Ballesteros té més experiència que tot això.

Crec que al seu equip hi ha persones que poden fer més, amb més capacitat.

Si el govern municipal afronta els problemes de debò tindrà en el Grup Municipal Popular uns col·laboradors fidels i lleials.

Els recolzarem quan les coses els hi surtin bé i, fins i tot, quan els hi surtin malament.

Tarragona s’ho mereix.

Me ha encantado oír a Josep Félix “micro-alcalde” Ballesteros hablar de microOhms.

Parece un complot del Sistema Métrico que, con la cantidad de prefijos con los que se puede medir la resistencia eléctrica, nuestro micro-alcalde haya elegido el microohmio.

Ya un poco más en serio, que los que aprovecharon la excusa del trasvase de agua del Ebro al sudoeste español para utilizar la violencia contra el Partido Popular y Convergencia i Unió, se pongan ahora a hablar de microohmios, de razones técnicas, de sostenibilidad, de solidaridad y de hectómetros cúbicos me parece indigno.

En primer lugar, me parece vergonzoso que los que van de defensores del territori y del medio ambiente no sepan distinguir entre unidades de medida de volumen y de caudal.  (Ni sepan lo que es un punto de inflexión, ni sepan …., ni sepan …)

Para no enrollarme demasiado y después de que “Barcelona” quiera sobre-explotar los pozos de Tarragona (que como todos sabemos están en peligro de extinción), como solución a su imprevisión, su incompetencia, su demagogia y su incapacidad total para decir la verdad, la nueva cultura del agua es:

1. No llevar agua del Ebro a Valencia, Murcia y Almería porque son españoles. Y además votan al PP.
2. Llamar transvasismo a esa negación, pese a que Cataluña compra electricidad a esas mismas regiones.
3. Estar cuatro años sin hacer nada, sin preocuparse del Delta, reinaugurando una y otra vez las mismas desaladoras (puestas por el PP).
4. No estar preparados para una sequía pese a estar constantemente hablando del cambio climático (¿a qué co*o esperan?)
5. Mantener el minitransvase del Ebro a Tarragona (¡menos mal!)
6. Comprar agua en barcos a … ¡Almería!
7. Comprar agua de los pozos de Tarragona mientras Tarragona compra agua al Ebro.
8. Hacer correr millones de euros de arriba a abajo, con sus correspondientes leaks.

Transvasar.