Pengen el genocida de les armes químiques iraquianes
El 25 de gener de 2010 ens porta una bona notícia per la Història de la Humanitat doncs s’ha fet justícia i s’han executat les múltiples sentències de mort sobre Ali Hassan al-Majid, més conegut com “Alí el químic” i per més referència cosí de Saddam Hussein Abd al-Majid al-Tikriti, dictador de l’Iraq de 1979 a 2003.
Les condemnes han estat desprès del judici encetat el 21 d’agost del 2006 per crims contra la Humanitat. Entre les cintes que s’han pogut sentir de les comunicacions entre Ali Hassan i els dirigents del Partit Socialista Ba’ath hi ha paràgrafs esfereïdors: “No vaig a atacar-los amb productes químics només un dia, vaig a seguir atacant-los amb productes químics durant quinze dies.” També se’l sent prometre que no deixarà viu ningú que parli kurd.
Al 2007 el tribunal va trobar documentació i proves suficients per condemnar-lo dels càrrecs d’assassinat de civils, d’aplicar amplis i sistemàtics atacs amb artilleria i armes químiques, de segrest i desaparició, d’extermini i de genocidi. En resum, cinc condemnes a mort per crims contra la Humanitat, genocidi i crims de guerra.
Al 2008 va tornar a ser condemnat per l’assassinat de 20.000 a 100.000 xiïtes en les revoltes del sud de l’Iraq al 1991 desprès de la Primera Guerra del Golf i la retirada de les tropes aliades.
Al 2010, una setmana abans de la seva execució va tornar a ser condemnat pels seus actes de genocidi contra els kurds el 1988. Al poble de Halabjah van morir en un dia 5.000 persones bombardejades amb armes de destrucció massiva. Van morir fins i tot els que s’estaven als improvisats refugis a sota de les seves cases. Clar que ells no van poder gaudir dels escuts humans que si es van oferir a Saddam Hussein.
Fonts del govern iraquià han declarat que “l’execució s’ha dut a terme sense altercats, plors ni crits d’alegria”. Es calcula que el règim de Saddam Hussein deixà un reguitzell de dos milions de morts.
No tinc cap dubte que el món és un món millor sense Saddam Hussein i sense Ali Hassan al-Majid. De ben segur que la feina s’hauria d’haver acabat el 1991 però la majoria de les ocasions la “Comunitat Internacional” no està, no estem, a l’alçada i sovint els millors sentiments de les persones es manipulen per defensar els pitjors monstres i els pitjors actes, sempre perseguint interessos espuris.
No sé, benvolgut lector, si mai li han explicat una broma amb les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein, però ja li pot dir a l’insensible humorista, que no tenen cap gràcia. Al menys de part meva.