Jordi Roca: Politica

Aquest passat Plenari a l’Ajuntament de Tarragona va succeir un fet molt significatiu en resposta a una moció en contra dels abusos de la SGAE pel tema del cobrament desmesurat dels drets d’autor i del cànon digital del qual, per fi, una instància judicial europea ha declarat il•legal.

La consellera delegada en matèria de comunicació i noves tecnologies, Begoña Floría, qui prefería defensar els privilegis d’uns quants, al•ludia al fet de que no es poden prendre decisions a partir del que es llegeix a Internet perquè “són rumors”. El preocupant és que la senyora Floría és molt llesta i sap de què parla quan parla d’Internet, no és com un polític d’aquells dels anys 80 que criticaven els videojocs per malignes i xucla-cervells.

I és precisament perquè sap de què parla que no li agrada Internet. Internet és llibertat. A Internet no valen les trucades amenaçadores. A Internet escriu i participa tothom, pensi el que pensi i el prestigi no ve donat per gent que depèn d’un partit polític. El prestigi es guanya en xarxa.

I és per aquesta llibertat que a l’equip de govern Ballesteros li agrada tan poc Internet. Perquè Internet és llibertat; és debat; és participació; és transparència. Els eslògans s’escampen en dos dies a la xarxa però també s’esvaeixen si són promeses falses o fum. En definitiva i sense ser pedant, és Democràcia 2.0.

Als socialistes no els agrada allò que no poden controlar.

I a més a més, els nostres socialistes no són els únics. Més enllà de l’Atlàntic (l’oceà no el rebatejat edifici), en Barack Obama, President dels Estats Units, ha tingut una sortida de to semblant.

Al país nord-americà, el seu president ha dit que els nous estris de comunicació digital despisten la gent amb tanta informació i que això … és dolent per la democràcia!

Ell, qui va gaudir de la millor campanya de màrqueting de la història de la humanitat per part de les elits més privilegiades dels Estats Units i Europa, ara renega de la llibertat de la xarxa que també el va ajudar a aconseguir la seva presidència.

La xarxa era bona quan l’ajudà a vendre el “Yes We Can” i el “Hope” però no és bona ara que el critica alguna de les seves decisions? ara que es debat lliurement el futur del seu país? o, fins i tot, ara que serveix perquè s’organitzi la seva oposició?

La Democràcia no està al servei dels polítics per fer-se poderosos. Els polítics hem d’estar al servei de la Democràcia per fer poderós al poble.

El 25 de gener de 2010 ens porta una bona notícia per la Història de la Humanitat  doncs s’ha fet justícia i s’han executat les múltiples sentències de mort sobre Ali Hassan al-Majid, més conegut com “Alí el químic” i per més referència cosí de Saddam Hussein Abd al-Majid al-Tikriti, dictador de l’Iraq de 1979 a 2003.

Les condemnes han estat desprès del judici encetat el 21 d’agost del 2006 per crims contra la Humanitat. Entre les cintes que s’han pogut sentir de les comunicacions entre Ali Hassan i els dirigents del Partit Socialista Ba’ath hi ha paràgrafs esfereïdors: “No vaig a atacar-los amb productes químics només un dia, vaig a seguir atacant-los amb productes químics durant quinze dies.” També se’l sent prometre que no deixarà viu ningú que parli kurd.

Al 2007 el tribunal va trobar documentació i proves suficients per condemnar-lo dels càrrecs d’assassinat de civils, d’aplicar amplis i sistemàtics atacs amb artilleria i armes químiques, de segrest i desaparició, d’extermini i de genocidi. En resum, cinc condemnes a mort per crims contra la Humanitat, genocidi i crims de guerra.

Al 2008 va tornar a ser condemnat per l’assassinat de 20.000 a 100.000 xiïtes en les revoltes del sud de l’Iraq al 1991 desprès de la Primera Guerra del Golf i la retirada de les tropes aliades.

Al 2010, una setmana abans de la seva execució va tornar a ser condemnat pels seus actes de genocidi contra els kurds el 1988. Al poble de Halabjah van morir en un dia 5.000 persones bombardejades amb armes de destrucció massiva. Van morir fins i tot els que s’estaven als improvisats refugis a sota de les seves cases. Clar que ells no van poder gaudir dels escuts humans que si es van oferir a Saddam Hussein.

Fonts del govern iraquià han declarat que “l’execució s’ha dut a terme sense altercats, plors ni crits d’alegria”. Es calcula que el règim de Saddam Hussein deixà un reguitzell de dos milions de morts.

No tinc cap dubte que el món és un món millor sense Saddam Hussein i sense Ali Hassan al-Majid. De ben segur que la feina s’hauria d’haver acabat el 1991 però la majoria de les ocasions la “Comunitat Internacional” no està, no estem, a l’alçada i sovint els millors sentiments de les persones es manipulen per defensar els pitjors monstres i els pitjors actes, sempre perseguint interessos espuris.

No sé, benvolgut lector, si mai li han explicat una broma amb les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein, però ja li pot dir a l’insensible humorista, que no tenen cap gràcia. Al menys de part meva.

A su Excelencia el Sr. Ban Ki Moon, Secretario General de las Naciones Unidas

Nueva York, NY, EEUU

8 de diciembre 2009

Estimado Secretario General,

La ciencia del cambio climático está en un período de “descubrimiento negativo” -cuanto más sabemos acerca de este excepcionalmente complejo y cambiante campo más nos damos cuenta de lo poco que sabemos. En honor a la verdad, la ciencia no ha demostrado nada.

Por lo tanto, no hay razón sólida para imponer decisiones de políticas públicas muy costosas y restrictivas a los pueblos de la Tierra sin proporcionar pruebas convincentes de que las actividades humanas están causando un cambio climático peligroso más allá de las que puedan ser producidas por causas naturales. Antes de tomar cualquier acción precipitada, debemos tener sólidos datos de observación que demuestren que los recientes cambios en el clima difieren sustancialmente de los cambios observados en el pasado y que están muy por encima de las variaciones normales causadas por los ciclos solares, las corrientes oceánicas, los cambios en los parámetros orbitales de la Tierra y otros fenómenos naturales.

Los abajo firmantes, cualificados en disciplinas relacionadas con el clima científico, retamos a la UNFCCC (United Nations Framework Convention on Climate Change) y a los partidarios de la Conferencia de Naciones Unidas sobre el Cambio Climático a mostrar pruebas de observación convincentes para sus denuncias de que la acción del hombre produce un calentamiento global y otros cambios en el clima. Las proyecciones de posibles escenarios futuros a partir de modelos informáticos del clima no probados no son sustitutos aceptables de datos del mundo real obtenidos a través de la investigación científica imparcial y rigurosa.

Específicamente, desafiamos a los partidarios de la hipótesis de un cambio climático antropogénico peligroso a que demuestren que:

1. las variaciones en el clima mundial en los últimos cien años estan significativamente fuera del área de distribución natural con experimentada en los siglos anteriores;
2. las emisiones humanas de dióxido de carbono de efecto invernadero y de otros gases (GEI) están teniendo un impacto peligroso en el clima mundial;
3. los modelos basados en ordenador puede reproducir de manera significativa el impacto de todos los factores naturales que pueden influir considerablemente en el clima;
4. los niveles del mar están aumentando peligrosamente a un ritmo que se ha acelerado con el incremento de las emisiones por parte del hombre de gases de efecto invernadero, poniendo en peligro las pequeñas islas y las comunidades costeras;
5. la incidencia de la malaria está aumentando debido a los recientes cambios climáticos;
6. la sociedad humana y los ecosistemas naturales no pueden adaptarse a los cambios climáticos previsibles como lo han hecho en el pasado;
7. el retroceso de los glaciares en el mundo, y el derretimiento del hielo del mar en las regiones polares, es inusual y está relacionado con los aumentos de las emisiones humanas de gases de efecto invernadero;
8. los osos polares del Ártico y otras especies de la fauna del ártico y el antártico son incapaces de adaptarse a los efectos locales de un cambio climático previsible, independientemente de las causas de esos cambios;
9. los huracanes, los ciclones tropicales y otros asociados a fenómenos climáticos extremos están aumentando en intensidad y frecuencia;
10. los datos registrados por las estaciones terrestres son un indicador fiable de las tendencias de temperatura de la superficie terrestre.

No es la responsabilidad de los “realistas del clima” (que no negacionistas) probar que la actividad humana causa peligrosas consecuencias y un cambio climático. Más bien, son aquellos que proponen que el cambio climático tiene origen antropogénico y que exigen la asignación de enormes inversiones para resolver el supuesto “problema” los que tienen la obligación de demostrar de manera convincente que el reciente cambio climático no es de origen natural y sobre todo, que si no hacemos nada, sufriremos un cambio climático catastrófico. Hasta la fecha, han fracasado por completo en esa demostración.

Traducción a medias con Google Translate de: Copenhaguen Climate Challenge (el reto climático de Copenhague)