Jordi Roca: Politica

Tombant per Tarragona hom pot gaudir dels efectes del conegut com Pla Zapatero a diferents punts de la ciutat que han quedat força bé i que demostren que, quan es vol, les Administracions Públiques poden fer les coses ràpid.

L’altre dia estava estrenant unes lluentes rajoles a un emblemàtic barri de la nostra ciutat però no podia deixar de pensar en el que significava aquella obra que no és altra cosa que el darrer anunci del govern Zapatero: retallada de sous, rebaixa de pensions, increment d’imposts i congelació d’inversions els propers anys.

No sembla una operació gaire encertada. Traslladat a l’àmbit familiar seria com reformar la cuina de casa per deixar de menjar calent dos anys. Mal negoci.

També és cert si el lector pensa que els 37 milions d’euros gastats del Pla Zapatero són una part molt petita dels gairebé 1.000 milions d’euros que gestionarà l’alcalde Ballesteros i que tota la resta no sembla que estiguin donant gaires fruits. Tota la raó.

El cert és que arran de la retallada de Zapatero la nostra estimada capital va ser testimoni de com el govern municipal no havia fet els deures i tenia alguns dels grans equipaments despistats i tota la resta oblidats.

Diuen les males llengües que el cava brollava a la seu del partit en tenir, a partir d’ara, una coartada per aquests tres anys perduts. I és que, no ens enganyem, anem pel quart.

Rajoles, plantes, llums i flors han alegrat uns quants punts de la ciutat que ho necessitaven malgrat que la majoria dels nostres carrers estiguin més bruts que mai. És que els coloms són de dretes em xiuxiuegen fonts molt properes al govern municipal.

Una altra valoració seria el rumor de l’arbitrarietat de les actuacions depenent de certes afinitats polítiques. Potser si el tan afamat pla de Consellers de Barri hagués funcionat una mica el govern seria més just amb tots els barris. Una dada d’una enquesta informal i casolana: el 85,7% dels regidors de barri no funcionen. I això que l’enquestador, humil servidor, no pot tallar l’aixeta de les subvencions per la festa del barri.

I és aquest l’altre gran èxit del govern Ballesteros: la creació d’un munt de plans, oficines, empreses municipals i “xiringuitos” diversos que han omplert els mitjans d’anuncis, promeses i conjugacions verbals a futur però que pel que fa al balanç en benefici dels ciutadans són:

1. molts milions d’euros esvaïts,
2. un rècord de dotze mil aturats a la ciutat i
3. una llista inacabable de grans equipaments que Ballesteros ha anunciat que desencallava però que, observant la realitat, estan congelats sine die.

Potser és que l’escalfament global no arriba als equipaments de Tarragona i, com els coloms, és de dretes.

Potser és que Ballesteros ha fet volar massa coloms.

No había bajado el poder adquisitivo de los pensionistas desde los tiempos de Felipe González y su ingeniería financiera para subir las pensiones menos que la inflación.

Pero ha llegado un político demagogo, derrochador y redentor como Zapatero para volver a hacerlo.

Subidas en impuestos al ahorro, a la vivienda, al trabajo y al consumo han conseguido rodear a todo hijo de vecino para pagar más y que Zapatero pueda gastar más.

Subidas en el IRPF superiores a la revalorización de las pensiones, sablazos a los planes de pensiones privados y, sobre todo, un alza en ciernes del impuesto al consumo nos dejan un panorama en el que todos, trabajadores y pensionistas, tendremos que apretarnos el cinturón.

Como la era de Internet ha traído un montón de transparencia e información libre y descontrolada, andan todos los cargos socialistas algo mosqueados, no porque la gente lo pase cada vez peor, no, sino porque tienen que dar explicaciones. Y no las tienen.

De ahí la nueva mentira en forma de consigna: subiremos los impuestos a los ricos.

Una consigna que no devolverá la esperanza a los que han perdido su hogar, su empleo o su empresa.

Una consigna que no devolverá el poder adquisitivo a las viudas y pensionistas.

Es una consigna que sirve tan solo para que los altos cargos socialistas tengan la conciencia tranquila y piensen “contra los ricos estamos”. Aunque ellos sean una parte importante de “los ricos”.

Lo raro es que no lo hayan adornado con un “y por el Planeta”.

Esto quiere decir que si en 20 años se cerrasen las centrales térmicas de carbón, la reducción de la concentración atmosférica de los sulfatos provocarían en el corto plazo un notable calentamiento del aire. Vaya usted a explicar esto a los 15.000 imbéciles de Copenhague.

Antón Uriarte hablando de sulfatos

Fue especialmente revelador el publireportaje de RTVE de como unos cuantos becarios madrugaban e iban en taxi a negociar no se sabe qué en nombre de no se sabe quién con no se sabe cuántos, ni como, ni por qué, ni donde, ni con que arma.

Que mientras el mundo está destruyendo empleo y bienestar 15.000 tios se lo pasen pipa en Copenhague, vale, pero que encima intenten darnos pena pues como que no.

Por cierto, no os perdáis Caravana hacia el Sáhara, la entrada de El Perdíu acerca de la indecencia y la falta de compromiso de la izquierda.