Jordi Roca: Politica

Recentment el govern municipal encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros ha aprovat que la Empresa Municipal de Transports de Tarragona es gasti 120.000 euros en un Pla de Mobilitat. És important tenir eines que ens indiquin quina direcció hem de seguir en la gestió de la ciutat però, era aquest un bon moment?

A la campanya electoral i a començament de mandat, el propi Ballesteros va prometre un Pla Integral de Mobilitat i així li hem anat recordant repetidament i sense fruits els darrers tres anys. Passant dies, l’equip de govern anava prenent decisions en el camp de la mobilitat, des de la retirada de zones blaves, el canvi de direcció de determinats carrers i el tall d’accessos a la Part Alta, fins a la instal•lació d’elements conductors del tràfic i la creació de pàrquings dissuasoris.

Podríem afegir que fins i tot s’havien proposat dissenyar totes les línies d’autobús a partir d’un mapa en blanc. Així, espontàniament; com si el desenvolupament d’una xarxa de transport públic fos un passatemps de mitja hora; de manera alegre; com si la mobilitat fos un anunci de colònia per adolescents.

Les decisions preses en matèria de mobilitat no són ni bones ni dolentes per elles mateixes. De ben segur que algunes es recolzen en l’experiència dels professionals de la EMT i la Guàrdia Urbana. Unes altres decisions puntuals s’han pres a partir de les conclusions del ja existent Pla de Mobilitat encarregat també per la EMT quan Ballesteros no era alcalde.

El que sí les pot convertir en negatives per la mobilitat és prendre-les a la babalà.

Quin criteri superior s’ha estat seguint fins ara que contempli totes les decisions que s’han anat prenent? Perquè no n’hi ha cap. S’ha anat improvisant fins ara, depenent dels titulars de la premsa del dia o de les ocurrències puntuals d’algun membre de l’equip Ballesteros.

Aquests tres anys ens deixen un seguit d’iniciatives inconnexes i sense cap fil conductor com demostra l’encàrrec, molt endarrerit, del Pla de Mobilitat que hagués hagut de guiar totes les decisions del govern municipal a priori, no a posteriori. Així ens estalviaríem ridículs com haver de canviar l’accés al Portal del Roser el dia de la inauguració reconeixent que ho havien fet malament.

A més, com que es durà a terme sense participació ni de la ciutadania ni de la oposició, miraran d’enredar-nos amb alguna jornada amb veïns per treure una foto de l’alcalde ben somrient.

Però la realitat és que quan el Pla de Mobilitat de Ballesteros estigui llest, passades les properes eleccions, s’hauran gastat molts diners sense sentit i s’hauran de tirar enrere moltes decisions d’aquests quatre anys. I com que ni tan sols tenim encara el nou POUM, que hauria d’haver estat aprovat fa molt de temps, haurem de tornar a refer el Pla de Mobilitat.

Tenim la ciutat encallada perquè a Tarragona s’ha enquistat una manera de fer política de tota una generació que va entrar a l’ajuntament ara fa trenta anys (els Sabaté, Nadal, Ballesteros i companyia) i que, a hores d’ara, són incapaços de tirar endavant la ciutat.

La sensació de que l’Ajuntament ha perdut els darrers anys ens exigeix com a ciutat una alternativa política jove, que no estigui esgotada, amb idees per Tarragona i que defensi amb orgull la nostra Capitalitat sense deixar-se doblegar pels dirigents del partit ni a Barcelona ni a Reus.

Tombant per Tarragona hom pot gaudir dels efectes del conegut com Pla Zapatero a diferents punts de la ciutat que han quedat força bé i que demostren que, quan es vol, les Administracions Públiques poden fer les coses ràpid.

L’altre dia estava estrenant unes lluentes rajoles a un emblemàtic barri de la nostra ciutat però no podia deixar de pensar en el que significava aquella obra que no és altra cosa que el darrer anunci del govern Zapatero: retallada de sous, rebaixa de pensions, increment d’imposts i congelació d’inversions els propers anys.

No sembla una operació gaire encertada. Traslladat a l’àmbit familiar seria com reformar la cuina de casa per deixar de menjar calent dos anys. Mal negoci.

També és cert si el lector pensa que els 37 milions d’euros gastats del Pla Zapatero són una part molt petita dels gairebé 1.000 milions d’euros que gestionarà l’alcalde Ballesteros i que tota la resta no sembla que estiguin donant gaires fruits. Tota la raó.

El cert és que arran de la retallada de Zapatero la nostra estimada capital va ser testimoni de com el govern municipal no havia fet els deures i tenia alguns dels grans equipaments despistats i tota la resta oblidats.

Diuen les males llengües que el cava brollava a la seu del partit en tenir, a partir d’ara, una coartada per aquests tres anys perduts. I és que, no ens enganyem, anem pel quart.

Rajoles, plantes, llums i flors han alegrat uns quants punts de la ciutat que ho necessitaven malgrat que la majoria dels nostres carrers estiguin més bruts que mai. És que els coloms són de dretes em xiuxiuegen fonts molt properes al govern municipal.

Una altra valoració seria el rumor de l’arbitrarietat de les actuacions depenent de certes afinitats polítiques. Potser si el tan afamat pla de Consellers de Barri hagués funcionat una mica el govern seria més just amb tots els barris. Una dada d’una enquesta informal i casolana: el 85,7% dels regidors de barri no funcionen. I això que l’enquestador, humil servidor, no pot tallar l’aixeta de les subvencions per la festa del barri.

I és aquest l’altre gran èxit del govern Ballesteros: la creació d’un munt de plans, oficines, empreses municipals i “xiringuitos” diversos que han omplert els mitjans d’anuncis, promeses i conjugacions verbals a futur però que pel que fa al balanç en benefici dels ciutadans són:

1. molts milions d’euros esvaïts,
2. un rècord de dotze mil aturats a la ciutat i
3. una llista inacabable de grans equipaments que Ballesteros ha anunciat que desencallava però que, observant la realitat, estan congelats sine die.

Potser és que l’escalfament global no arriba als equipaments de Tarragona i, com els coloms, és de dretes.

Potser és que Ballesteros ha fet volar massa coloms.

Aquest passat Plenari a l’Ajuntament de Tarragona va succeir un fet molt significatiu en resposta a una moció en contra dels abusos de la SGAE pel tema del cobrament desmesurat dels drets d’autor i del cànon digital del qual, per fi, una instància judicial europea ha declarat il•legal.

La consellera delegada en matèria de comunicació i noves tecnologies, Begoña Floría, qui prefería defensar els privilegis d’uns quants, al•ludia al fet de que no es poden prendre decisions a partir del que es llegeix a Internet perquè “són rumors”. El preocupant és que la senyora Floría és molt llesta i sap de què parla quan parla d’Internet, no és com un polític d’aquells dels anys 80 que criticaven els videojocs per malignes i xucla-cervells.

I és precisament perquè sap de què parla que no li agrada Internet. Internet és llibertat. A Internet no valen les trucades amenaçadores. A Internet escriu i participa tothom, pensi el que pensi i el prestigi no ve donat per gent que depèn d’un partit polític. El prestigi es guanya en xarxa.

I és per aquesta llibertat que a l’equip de govern Ballesteros li agrada tan poc Internet. Perquè Internet és llibertat; és debat; és participació; és transparència. Els eslògans s’escampen en dos dies a la xarxa però també s’esvaeixen si són promeses falses o fum. En definitiva i sense ser pedant, és Democràcia 2.0.

Als socialistes no els agrada allò que no poden controlar.

I a més a més, els nostres socialistes no són els únics. Més enllà de l’Atlàntic (l’oceà no el rebatejat edifici), en Barack Obama, President dels Estats Units, ha tingut una sortida de to semblant.

Al país nord-americà, el seu president ha dit que els nous estris de comunicació digital despisten la gent amb tanta informació i que això … és dolent per la democràcia!

Ell, qui va gaudir de la millor campanya de màrqueting de la història de la humanitat per part de les elits més privilegiades dels Estats Units i Europa, ara renega de la llibertat de la xarxa que també el va ajudar a aconseguir la seva presidència.

La xarxa era bona quan l’ajudà a vendre el “Yes We Can” i el “Hope” però no és bona ara que el critica alguna de les seves decisions? ara que es debat lliurement el futur del seu país? o, fins i tot, ara que serveix perquè s’organitzi la seva oposició?

La Democràcia no està al servei dels polítics per fer-se poderosos. Els polítics hem d’estar al servei de la Democràcia per fer poderós al poble.