Jordi Roca: Politica

Tombant per Tarragona hom pot gaudir dels efectes del conegut com Pla Zapatero a diferents punts de la ciutat que han quedat força bé i que demostren que, quan es vol, les Administracions Públiques poden fer les coses ràpid.

L’altre dia estava estrenant unes lluentes rajoles a un emblemàtic barri de la nostra ciutat però no podia deixar de pensar en el que significava aquella obra que no és altra cosa que el darrer anunci del govern Zapatero: retallada de sous, rebaixa de pensions, increment d’imposts i congelació d’inversions els propers anys.

No sembla una operació gaire encertada. Traslladat a l’àmbit familiar seria com reformar la cuina de casa per deixar de menjar calent dos anys. Mal negoci.

També és cert si el lector pensa que els 37 milions d’euros gastats del Pla Zapatero són una part molt petita dels gairebé 1.000 milions d’euros que gestionarà l’alcalde Ballesteros i que tota la resta no sembla que estiguin donant gaires fruits. Tota la raó.

El cert és que arran de la retallada de Zapatero la nostra estimada capital va ser testimoni de com el govern municipal no havia fet els deures i tenia alguns dels grans equipaments despistats i tota la resta oblidats.

Diuen les males llengües que el cava brollava a la seu del partit en tenir, a partir d’ara, una coartada per aquests tres anys perduts. I és que, no ens enganyem, anem pel quart.

Rajoles, plantes, llums i flors han alegrat uns quants punts de la ciutat que ho necessitaven malgrat que la majoria dels nostres carrers estiguin més bruts que mai. És que els coloms són de dretes em xiuxiuegen fonts molt properes al govern municipal.

Una altra valoració seria el rumor de l’arbitrarietat de les actuacions depenent de certes afinitats polítiques. Potser si el tan afamat pla de Consellers de Barri hagués funcionat una mica el govern seria més just amb tots els barris. Una dada d’una enquesta informal i casolana: el 85,7% dels regidors de barri no funcionen. I això que l’enquestador, humil servidor, no pot tallar l’aixeta de les subvencions per la festa del barri.

I és aquest l’altre gran èxit del govern Ballesteros: la creació d’un munt de plans, oficines, empreses municipals i “xiringuitos” diversos que han omplert els mitjans d’anuncis, promeses i conjugacions verbals a futur però que pel que fa al balanç en benefici dels ciutadans són:

1. molts milions d’euros esvaïts,
2. un rècord de dotze mil aturats a la ciutat i
3. una llista inacabable de grans equipaments que Ballesteros ha anunciat que desencallava però que, observant la realitat, estan congelats sine die.

Potser és que l’escalfament global no arriba als equipaments de Tarragona i, com els coloms, és de dretes.

Potser és que Ballesteros ha fet volar massa coloms.

Avui el govern municipal ha aprovat els pressupostos per l’any vinent, convertint-se en l’àngel anunciador del fracàs del Pla d’Inversions de 92 milions d’euros que havia de regir aquest mandat.

La línia comunicativa de l’equip Ballesteros s’ha fonamentat en tres fases, una per cada any: 2008 la micro-política, 2009 la macro-política i 2010 els grans projectes. Malauradament, hom consulta els tres pressupostos i són gairebé idèntics; fases tan diferents amb eines tan semblants. El que es percep és falta de pes polític i executiu per part dels partits que recolzen el govern.

Citant un portaveu de la Executiva Socialista desprès de la Conferència sobre l’Estat de la Ciutat: “el PSC entenem la preocupació dels ciutadans davant la lentitud d’alguns tràmits burocràtics que fan que algunes actuacions siguin tan lentes i d’execució farragosa“. Lentitud, tràmits burocràtics, actuacions lentes i execució confusa, és a dir, tenen la immensa majoria dels temes de transformació de la ciutat encallats.

L’ambiciós Pla d’Inversions presentat a començament de legislatura l’hagués firmat qualsevol tarragoní: Mercat Municipal, Nou Estadi, Auditori, Façana Marítima, Rambla Vella, Chartreuse, Tabacalera, EOI, …

El pressupost aprovat avui, 21 de desembre de 2009, desmunta aquell “brindis al sol” i veurem com l’equip de Ballesteros es buida per tal de tapar-ho amb anuncis, pre-anuncis, bons desitjos, excuses, culpes als altres, campanyes i propaganda, però no els veurem acabar cap dels projectes.

Quan acabi l’any vinent, Ballesteros haurà gastat prop de 600 milions d’euros. Gairebé set vegades més que els 92 milions d’euros del Pla d’Inversions anunciat per transformar la ciutat, una transformació que haurà d’esperar.

Feia dies que volia comentar l’entrevista que li va fer el TotTarragona a l’aliat més barat del PSC a la ciutat de Tarragona, Sergi de los Rios i Martínez on fa de cap de gabinet a la ministra Chacón.

En una entrevista tant de sucre com el seu partit, assegura en plan torero:

“Al juny tindrem el nou projecte modificat del Mercat Central i no acceptarem menys de 5 Meur d’aportació estatal”.

I a més ho diu com aquell que es juga el pit o les cuixes contra unes banyes mortals.

Com diria l’anunci “pa’ chulo mi pirulo“, malgrat que ja sabem que posats a ser espanyols, sempre és més segura una peineta que la festa nacional.

Algú li hauria de dir al regidor que la senyora Chacón va prometre un terç del cost del projecte que en aquells moments eren quinze milions d’euros.

Si el cost del projecte puja, l’aportació espanyola també. I la catalana!

És cert que des de l’oposició li hem d’agraïr que vagi comparant el projecte amb l’inicial i no amb l’ensurte de Mercasa al Nadal de 2008.

Ara bé, es demostra una vegada més que les iniciatives d’ERC a la ciutat són absolutament irrellevants i que només es preocupa de tapar-li els forats al PSC.

Tot serà que Tarragona acabi per creure que, com el PSC, ERC defensa abans els interessos dels partits que els de la pròpia ciutat.