Jordi Roca: Politica

En el último Pleno del Ayuntamiento de Tarragona presentamos una moción para debatir el uso del burka en los sitios públicos de Tarragona.

Desde ERC nos llamaron indignos, miserables, irresponsables, demagogos y oportunistas por presentar una moción relativa al burka para, dos días más tarde, presentar una moción relativa al burka.

Ciñéndose a sus prejuicios ideológicos por los que cualquier manifestación de cualquier cultura es respetable, siempre y cuando no sea la nuestra, se posicionaron totalmente en contra de defender la dignidad de la mujer.

Lo más gracioso del tema fue su propuesta para solucionar los problemas de esas mujeres condenadas a una cárcel de tela y rejilla: lo que necesitan esas mujeres no es prohibir el burka sino darles clases de catalán.

Más delirante fue la intervención de la sectaria portavoz socialista, Begoña Floría, que nos acusó, agárrense, de querer prohibir el burka porque somos xenófobos y machistas. Eso fue veinte segundos antes de prohibir el burka en dependencias municipales.

Very soon German workers are going to grasp that all the financial reserves they piled away the last two decades from not doing what a Spain or Italy did are essentially gone. Someone in Munich worked 40 hours a week until age 67 for someone in Athens not to — and for someone in Athens to demand that someone in Munich do so or else. The idea that nations like Greece, both overtly and implicitly, insult nations like Germany has no basis in historical terms.

Artículo de Victor Davis Hanson en Pajamas acerca del problema europeo.

Traducción cortesía de Google:

Muy pronto los trabajadores alemanes van a comprender que todas las reservas financieras de distancia apilaron los últimos dos decenios, de no hacer lo que uno hizo España o Italia son esencialmente desaparecido. Alguien en Munich trabaja 40 horas a la semana hasta los 67 años para que alguien en Atenas no – y para alguien en Atenas para pedir que alguien en Munich hacerlo o de lo contrario. La idea de que naciones como Grecia, tanto abiertamente y de manera implícita, las naciones insulto como Alemania no tiene ningún fundamento en términos históricos.

La infatigable maquinària mediàtica socialista guanya eleccions perquè té una estratègia molt ben pensada i executada amb espartana disciplina pels seus peons.

Quan no governen, la consigna és el canvi. Focalitzar tota l’atenció mediàtica en allò susceptible de ser canviat. Ho van fer amb el preu de la benzina, la guerra d’Iraq o el Prestige. I s’ha de reconèixer que els hi va funcionar.

Han canviat res? Sí, a pitjor: la benzina bat rècords històrics, estem a la guerra d’Afganistan i a més ara moren soldats catalans i pel que fa a desgràcies relacionades amb el medi ambient ara mor gent, moren bombers, o tenim fuites tòxiques a la ciutat i se’ns amaga la informació. I a més baixen les pensions i ens jubilarem als 67.

Això sí, ara la consigna és la desafecció però amb tots els partits, no només amb el govern. Volen fer creure a la gent que tots són iguals per mantenir-se en el poder i anul·lar l’alternança democràtica. Però no és just.

En democràcia, la fatiga és amb el que governa. No es persegueix a l’oposició.

Té raó Ernest Maragall quan diu que hi ha fatiga amb els socialistes. Perquè en democràcia quan les coses no funcionen la fatiga i la desafecció és amb el govern, no amb els partits ni amb la política.

Vull reivindicar els polítics que volem canviar per millorar el món en substitució d’aquells polítics que creuen que el canvi és només l’excusa per arribar al poder.

Per això la gent necessita un canvi, però no un canvi per només canviar sinó perquè s’estan fent malament les coses. Un canvi pacífic i democràtic. A Catalunya i a Espanya.

Recordaran que fa uns anys les consignes eren que Catalunya havia tingut el mateix President 23 anys o que a Tarragona hi havia hagut un Alcalde 18 anys. I, sorprenentment, els hi va funcionar! Li va funcionar als que governen a ciutats o comunitats autònomes que no han conegut l’alternança democràtica. Ciutats i comunitats autònomes on la presidència o l’alcaldia es passa de pares a fills (polítics) com si fos un títol nobiliari.

Seria poc assenyat dir que Catalunya i Espanya necessitin un canvi perquè hagin governat ics anys dels últims 30 o per raons que només tenen a veure amb els interessos dels partits.

Catalunya i Espanya necessiten un canvi perquè el model que ens van vendre ha fet fallida.

Catalunya i Espanya necessiten un canvi perquè van rebre les coses en un estat millor del que són ara.

Catalunya i Espanya necessiten un canvi perquè en democràcia el natural és l’alternança.

Catalunya i Espanya necessiten un canvi perquè la política no és només vendre un producte de màrqueting, fum i utopies.

La política és solucionar els problemes de les persones.