Jordi Roca: Politica

No había bajado el poder adquisitivo de los pensionistas desde los tiempos de Felipe González y su ingeniería financiera para subir las pensiones menos que la inflación.

Pero ha llegado un político demagogo, derrochador y redentor como Zapatero para volver a hacerlo.

Subidas en impuestos al ahorro, a la vivienda, al trabajo y al consumo han conseguido rodear a todo hijo de vecino para pagar más y que Zapatero pueda gastar más.

Subidas en el IRPF superiores a la revalorización de las pensiones, sablazos a los planes de pensiones privados y, sobre todo, un alza en ciernes del impuesto al consumo nos dejan un panorama en el que todos, trabajadores y pensionistas, tendremos que apretarnos el cinturón.

Como la era de Internet ha traído un montón de transparencia e información libre y descontrolada, andan todos los cargos socialistas algo mosqueados, no porque la gente lo pase cada vez peor, no, sino porque tienen que dar explicaciones. Y no las tienen.

De ahí la nueva mentira en forma de consigna: subiremos los impuestos a los ricos.

Una consigna que no devolverá la esperanza a los que han perdido su hogar, su empleo o su empresa.

Una consigna que no devolverá el poder adquisitivo a las viudas y pensionistas.

Es una consigna que sirve tan solo para que los altos cargos socialistas tengan la conciencia tranquila y piensen “contra los ricos estamos”. Aunque ellos sean una parte importante de “los ricos”.

Lo raro es que no lo hayan adornado con un “y por el Planeta”.

Aquest passat Plenari a l’Ajuntament de Tarragona va succeir un fet molt significatiu en resposta a una moció en contra dels abusos de la SGAE pel tema del cobrament desmesurat dels drets d’autor i del cànon digital del qual, per fi, una instància judicial europea ha declarat il•legal.

La consellera delegada en matèria de comunicació i noves tecnologies, Begoña Floría, qui prefería defensar els privilegis d’uns quants, al•ludia al fet de que no es poden prendre decisions a partir del que es llegeix a Internet perquè “són rumors”. El preocupant és que la senyora Floría és molt llesta i sap de què parla quan parla d’Internet, no és com un polític d’aquells dels anys 80 que criticaven els videojocs per malignes i xucla-cervells.

I és precisament perquè sap de què parla que no li agrada Internet. Internet és llibertat. A Internet no valen les trucades amenaçadores. A Internet escriu i participa tothom, pensi el que pensi i el prestigi no ve donat per gent que depèn d’un partit polític. El prestigi es guanya en xarxa.

I és per aquesta llibertat que a l’equip de govern Ballesteros li agrada tan poc Internet. Perquè Internet és llibertat; és debat; és participació; és transparència. Els eslògans s’escampen en dos dies a la xarxa però també s’esvaeixen si són promeses falses o fum. En definitiva i sense ser pedant, és Democràcia 2.0.

Als socialistes no els agrada allò que no poden controlar.

I a més a més, els nostres socialistes no són els únics. Més enllà de l’Atlàntic (l’oceà no el rebatejat edifici), en Barack Obama, President dels Estats Units, ha tingut una sortida de to semblant.

Al país nord-americà, el seu president ha dit que els nous estris de comunicació digital despisten la gent amb tanta informació i que això … és dolent per la democràcia!

Ell, qui va gaudir de la millor campanya de màrqueting de la història de la humanitat per part de les elits més privilegiades dels Estats Units i Europa, ara renega de la llibertat de la xarxa que també el va ajudar a aconseguir la seva presidència.

La xarxa era bona quan l’ajudà a vendre el “Yes We Can” i el “Hope” però no és bona ara que el critica alguna de les seves decisions? ara que es debat lliurement el futur del seu país? o, fins i tot, ara que serveix perquè s’organitzi la seva oposició?

La Democràcia no està al servei dels polítics per fer-se poderosos. Els polítics hem d’estar al servei de la Democràcia per fer poderós al poble.

Es curioso ser testigo de la última moda del zapaterismo consistente en culpar a unos etéreos “especuladores” de todos los males.

Es curioso ser testigo de la última moda del zapaterismo por la que el Partido Socialista Español que controla aproximadamente 15.000 euros por persona en España; que puede redactar y aprobar leyes a su gusto y casi sin límites; que tiene controladas las agencias que deberían ser independientes; que tiene a sus órdenes millones de funcionarios y que se ha dedicado a jugar al monopoly con las grandes empresas españolas se reconoce incapaz de luchar contra un puñado de personas que simplemente pulsa teclas en un ordenador, gente a la que un montón de jubilados les deja su dinero para invertir pero que seguramente no manden ni en su casa. Y mucho menos al gato.

Es curioso ser testigo de la última moda del zapaterismo de culpar a aquellos a los que ha acudido de manera irracional y drogadicta a pedir dinero sin límite ni control de querer que Zapatero se someta a las reglas a las que él mismo admitió someterse.

Es curioso ser testigo de la última moda del zapaterismo que es querer soslayar que cuando Zapatero fue como un loco a pedir cientos de miles de millones de euros a los mercados estaba firmando un contrato que tenía que cumplir.

Es curioso ser testigo de la última moda del zapaterismo que mientras con una mano acusa a los “especuladores” con la otra repite una y otra vez que lo peor ha pasado.

Es curioso ser testigo de la última moda del zapaterismo que nos muestra un Zapatero paranoico, incapaz, irracional, gastador, mentiroso y bipolar.

Así nos pinta. Motivos para creer.