El gran error d’ERC
Suposo que és evident la meva distancia ideològica en alguns aspectes amb Esquerra Republicana de Catalunya.
Tot i així, he de dir que amb algunes persones de l’entorn republicà gaudeixo d’una simpatia i una empatia personal molt propera, a banda d’un respecte que sempre he trobat mutu.
A Tarragona, amb persones com el Jean-Marc, el Gerard o el Ramon Maria les converses són cordials i en molts temes coincidents. També, malgrat la competència diària al consistori tarragoní, la relació amb el Sergi i la Rosa he de dir que és força cordial.
En aspectes de manteniment de les formes de convivència, qualitat democràtica, participació ciutadana o disposició al servei públic perfectament podria arribar a acords, pactes i consensos amb els republicans. No així en temes identitaris, per descomptat.
De totes maneres, una de les coses que admirava d’ERC era la defensa que tenia dels pobles oprimits del món. Potser buscant la identificació de Catalunya com a poble oprimit, feien una defensa de, per exemple, els kurds iraquians.
La van fer abans de la primera Guerra del Golf i durant la guerra encapçalada per Bush pare i recolçada pel PSOE de Felipe González. Guerra que va servir per l’alliberament de Kuwait i per l’establiment de sancions per part de Nacions Unides al regim de Saddam Hussein per la utilització d’armes de destrucció massiva contra la població civil a, entre altres, la població de Halabjah.
ERC va seguir defensant el poble kurd els anys noranta, mentre una maleïda taca en un vestit va evitar la aplicació de les sancions de Nacions Unides contra el regim de Saddam.
I arribà el concepte Tripartit.
I arribà l’acord amb un Partit Socialista sense principis i ERC va perdre els principis i abandonà la defensa dels kurds.
El que passà d’ençà és història recent, potser acabada el 25 de gener d’enguany quan el govern iraquià va executar una de les múltiples sentències a mort a Alí el químic per la utilització d’armes de destrucció massiva contra la població civil.
Però a la Història també quedarà com ERC va deixar de defensar una de les seves causes per pactar amb el Partit Socialista.