Jordi Roca: Politica

M’han enviat aquest mem i, la veritat sigui dita, no sé si respondre’l seriosament, o com s’ho mereix aquesta gent del tripartit.

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

No. Més que res perquè les consultes les carrega el Diable. Qui redacta el text? Qui vota? Fem un referèndum nacional? Recordem que la sobirania sobre l’aigua a Espanya és de tots els espanyols.

Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal•liar la sequera?

Sí. Massa. Sobre com estalviar aigua i sacrificar-se per culpa de la classe política, massa.

Crec que no és ni culpa ni responsabilitat de la ciutadania.

El que no ha rebut la ciutadania és informació ni suficient ni veraç de gestió hídrica per part del tripartit, ni quan estava a la oposició ni des del govern.

El problema és que el tripartit per governar, el que ha de fer és, precisament, allunyar a la ciutadania de la informació.

Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

Ni de l’aigua, ni de les infraestructures, ni dels hospitals, ni de l’ensenyament, ni dels serveis socials, ni de la seguretat, ni de la llengua, ni del comerç, ni del turisme.

La única bona gestió que s’ha fet és de la propaganda antiespanyola. I si tornessin a haver eleccions generals, els culpables del desgavell hídric traurien una altra vegada 25 escons.

S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?

A qui? A la oposició? Perquè a la Catalunya del segle XXI és “lu ka mola”.

Me ha encantado oír a Josep Félix “micro-alcalde” Ballesteros hablar de microOhms.

Parece un complot del Sistema Métrico que, con la cantidad de prefijos con los que se puede medir la resistencia eléctrica, nuestro micro-alcalde haya elegido el microohmio.

Ya un poco más en serio, que los que aprovecharon la excusa del trasvase de agua del Ebro al sudoeste español para utilizar la violencia contra el Partido Popular y Convergencia i Unió, se pongan ahora a hablar de microohmios, de razones técnicas, de sostenibilidad, de solidaridad y de hectómetros cúbicos me parece indigno.

En primer lugar, me parece vergonzoso que los que van de defensores del territori y del medio ambiente no sepan distinguir entre unidades de medida de volumen y de caudal.  (Ni sepan lo que es un punto de inflexión, ni sepan …., ni sepan …)

Para no enrollarme demasiado y después de que “Barcelona” quiera sobre-explotar los pozos de Tarragona (que como todos sabemos están en peligro de extinción), como solución a su imprevisión, su incompetencia, su demagogia y su incapacidad total para decir la verdad, la nueva cultura del agua es:

1. No llevar agua del Ebro a Valencia, Murcia y Almería porque son españoles. Y además votan al PP.
2. Llamar transvasismo a esa negación, pese a que Cataluña compra electricidad a esas mismas regiones.
3. Estar cuatro años sin hacer nada, sin preocuparse del Delta, reinaugurando una y otra vez las mismas desaladoras (puestas por el PP).
4. No estar preparados para una sequía pese a estar constantemente hablando del cambio climático (¿a qué co*o esperan?)
5. Mantener el minitransvase del Ebro a Tarragona (¡menos mal!)
6. Comprar agua en barcos a … ¡Almería!
7. Comprar agua de los pozos de Tarragona mientras Tarragona compra agua al Ebro.
8. Hacer correr millones de euros de arriba a abajo, con sus correspondientes leaks.

Transvasar.

L’altre dia vaig coincidir en una tertúlia amb el Santi Pallàs, el Carles Castillo i l’Arga Sentís i va sortir el tema de la segregació de la Canonja.

A banda de sentir una mica de repulsió per les típiques frases “La Canonja vol” o “El que els canongins volen”, em va tocar dir la meva i, tot parlant sense dir res vaig deixar anar un igualment populista “les coses s’han de fer bé”.

Vet aquí que el company Pallàs, president de CiU a no sé on, va fer servir el consens com a arma llencívola insinuant que, si hi ha consens, les coses han de sortir bé per nassos.

Menys mal que el company Castillo no em va dir que, a més de consens, la segregació de la Canonja es faria amb tarannà.

O la camarada Sentís, garantint-me l’exit per la creació d’una comisió especial i un pla quinquenal.

Però, incorrecte de mi, em pregunto, entre altres:

• Algú ha pensat com es mouran els canongins que no tenen cotxe per “baixar a Tarragona”?
• Algú sap que la EMT no pot sortir del terme municipal?
• Algú sap que per sortir del terme municipal els busos hauran de portar cinturons de seguretat?
• Algú sap que hauran de renegociar totes les assegurances de la EMT?
• Algú sap quant han pujat les assegurances i el que costaria la renegociació?

Hi ha alguna cosa que em fa pensar que això de la segregació és una conya o que veurem que els canongins no tenen transport públic durant un bon grapat de dies.

Seran coses del catalanisme? (deixar a la gent sense transport públic, vull dir)

El tema de les balances fiscals és un lloc comú de trobada de tots els que s’hi dediquen a la política catalana però no volen dedicar-hi ni una lectura.

La Generalitat de Catalunya gestiona, cada any, cinc bilions de pessetes. (1)

I amb tota aquesta guita no poden publicar una balança fiscal?

Els polítics que parlen de balances fiscals o són uns incompetents o són uns mentiders o totes dues coses a l’hora.

Tampoc ha de servir l’argument de que és el Govern d’Espanya qui les ha de publicar. Si li interessa a la Generalitat de Catalunya que ho pagui i les publiqui.

I si no, repeteixo, són uns mentiders i/o uns incompetents.

I poyake si mai em pregunteu a mi, jo vull un concert econòmic. Però no a Catalunya, no. Vull un concert econòmic pel Camp de Tarragona. Tenim nuclears, químiques, port de carbó, peatges troncals (sic), … i ens dediquem a pagar olimpíades i fòrums. Podríem encarregar la balança fiscal, mediambiental i sanitària del Camp de Tarragona.

Tot i que em temo que si he de fer d’Astèrix del centralisme de Barcelona m’hauré de comprar unes trenes postisses i un West Highland White Terrier perquè estaré més sol que un mussol.

(1) Gràcies al PP que va multiplicar el pressupost de la Generalitat per 5. La reforma ZP de l'Estatut per 1,1.