Ballesteros no és Guardiola

Article publicat al Diari Més

La omnipotent i omnipresent maquinària mediàtica socialista segueix entestada a vendre’ns una imatge de Josep Fèlix Ballesteros que és molt llunyana de la realitat.

De moment gosen comparar una petita campanya puntual del Partit Popular pagada amb fons propis del partit amb la caríssima i continuada campanya pagada en favor de Ballesteros amb diners de tots els tarragonins.

Sembla ser que els ha semblat ofensiva la nostra campanya comparant Ballesteros amb Zapatero perquè preferirien comparar Ballesteros amb Guardiola. Sembla ser que a Zapatero ja no el volen ni els seus.

En la seva comparativa amb Guardiola, parlen de lideratge humil i optimisme intel•ligent.

Pel que fa a la humilitat ens parlen de la desafortunada negociació que ha portat a recuperar el Banc d’Espanya per a la ciutat de Tarragona a un cost per la ciutat molt superior al que ha patit en negociacions similars altres ciutats de la província. I què volen que els digui però em fa l’efecte que les caríssimes pancartes que hi llueix penjades a la seva façana no són mostra d’humilitat.

Parlen de tranquil•litat i de mínims en el nivell de crispació però obvien que ara a Tarragona hi ha una oposició civilitzada i moderna. Val a dir que mai he vist Guardiola manifestant-se pels carrers a cop de “caserolada” ni assetjant les oficines del Real Madrid. Pel que fa al seu comportament els nostres progressistes s’assemblen més als hooligans britànics o als tifosi italians quan no estan contractats en alguna administració pública. Com tranquil•litza i baixa la crispació estar alliberat pagant els tarragonins, oi?

Parlen de fermesa en la crisi de la sequera quan els problemes d’aigua de Barcelona els havia de resoldre Tarragona ciutat tota sola sense la participació de cap ciutat veïna. I a més avançant els diners els tarragonins al servei de la Generalitat com a únics “voluntaris” (en realitat fou un ordeno-y-mando del Tripartit).

Parlen de fermesa amb la Llei de Vegueries quan preguntat l’Alcalde en un plenari si Capital i Seu Institucional era la mateixa cosa va haver de posposar la resposta un mes. Un mes! Quina exhibició de fermesa! Diuen les males llengües que a Reus, que ja coneixien Ballesteros, van començar a salivar quan va ser anomenat Alcalde.

Parlen de proximitat amb les mesures municipals contra la crisi que són, per exemple, passar de pagar les factures als autònoms de 49 dies a 64. Quinze dies que han d’esperar de més a cobrar de l’Ajuntament. No crec que estiguin gaire agraïts.

Parlen de proximitat amb les mesures municipals contra la crisi a a recaptar un 9% més d’IBI o un 15% més de la brossa.

Parlen de proximitat per la targeta gratuïta del bus urbà pels escolars quan representa un cost de 43.262 euros d’un pressupost de 209 milions. Proximitat d’un 0,02%? Si Plutó queda més a prop, si us plau.

Parlen de que Ballesteros representa una nova generació política quan va entrar a l’Ajuntament el 1983, és a dir, encara duia posada la samarreta de l’entranyable Naranjito, ara fa 27 anys. Una nova generació política que porta vint-i-set anys??

En definitiva, parlen i parlen, fotos i fotos, eslògans i eslògans però la realitat segueix portant-los la contrària.

L’equip de Guardiola va guanyar sis títols el seu primer any.

Tarragona participa en més competicions però podríem dir que les cinc més importants són la Capitalitat, la Façana Marítima, l’estació de trens d’alta velocitat, el mercat municipal i la ciutat esportiva.

En les cinc competicions Ballesteros ha deixat Tarragona fora als vuitens de final. A primera ronda. A les primeres de canvi.

L’única competició en la que Ballesteros és campió és en la de la propaganda.