¿Debe sumarse el PP a la oposición a la patada en el router?
Anda estos días la red agitada con la ley de la patada en el router de Zapatero que ha colado en la Ley de la Economía Sostenible sin venir demasiado a cuento.
Parece una cortina de humo que un sector que recibe subvenciones de 80 millones de euros al año sea la única piedra en el camino de un gobierno que se ha gastado 400.000 millones de euros sin efectos visibles, o sí, y que va camino de querer gastarse otros 400.000 millones de euros sin efectos visibles, o sí.
Pero la pregunta de esta entrada es bastante importante.
Ante la organización espontánea de la comunidad entorno a “la red” (¿Sociedad Civil Digital?), ¿debe el PP sumarse como un bloguero más? O simplemente debe confiar en la capacidad de la Sociedad Civil Digital y dedicarse a otros menesteres.
Es decir, ¿es el PP un partido liberal-conservador que confía en que las personas y en especial los más capacitados, resuelvan los problemas de la sociedad? ¿O es un partido que cree que todo, absolutamente todo, debe ser controlado por un poder central, centralizado y centralizador?
Aunque creo que todo esto de la patada en el router y el cierre de webs es una cortina de humo, en el PP deberíamos empezar a plantearnos qué batallas librar o qué batallas dejar que sean libradas por aquellos que están más preparados.
No hay nada más moderno y democrático que un país en el que la oposición al gobierno la organizan e impulsan los propios ciudadanos.
Eso sí, hay que estar al loro de lo que se cuece, primero para convertirlo en iniciativas políticas de oposición y luego y sobre todo, para no repetir errores del pasado.
Enlaces relacionados: http://www.enriquedans.com/2009/12/politicos-al-borde-de-un-ataque-de-nervios-el-movimiento-descentralizado.html/trackback
desembre 9th, 2009 at 00:45
En el cas de jo assassinés un veí mitjançant l’electrocució o l’ofegament en la meva banyera, no pas per a això m’haurien de tallar la llum o l’aigua. És de calaix, i si cal anar a Estrasburg, anirem, que si jo delinqueixo, és la justícia que m’ha de sancionar. La desactivació d’un servei informatiu, energètic o de serveis, que jo pago religiosament, no pot ser el resultat de la sanció. Conseqüentment i lògica, la condemna ha de ser la indemnització a la companyia titular dels drets de reproducció del músic i, si s’escau, altres mesures habituals, però mai el tall d’internet.
El fet de conculcar drets bàsics és d’una normalitat i freqüencia inusitada: mentre que per demanar un antibiòtic per al mal de gola “vulgar” cal que un metge em recepti el medicament, la meva filla de 17 anys pot avortar sense recepta i sense visita mèdica, i sense el coneixement dels pares! Patètic
desembre 9th, 2009 at 00:51
Pel que fa al PP, crec que hauria de clarificar les seves posicions “en ferm”. Ser oposició no vol dir sempre “NO” a tot, sense saber perquè. Cal parlar clar i dir, diàfanament, que és necessari flexibilitzar el mercat laboral amb la reducció dels costos d’acomiadament, que cal reduir impostos. El que passa és que la social-democràcia ha contaminat molta gent i pensen, de forma errònia, que la política i els governs han de ser ONG’s meravelloses repartint crustons de pà als ciutadans. Governar vol dir aplicar mesures. Gestionar vol dir tenir objectius i no es poden acoseguir objectius amb mesures i accions si no es té una POLÍTICA clara i estratègica.
Penso que en el PP, a l’igual que a la resta de partits, hi ha diversos col.lectius, amb diferències més que significatives. Crec que dins de l’etiqueta PP trobem liberal-conservadors, que és el que hauria de ser el PP com a partit obert i europeu, conservadors, reaccionaris i algun falangista. El problema està, com sempre, en l’intervencionisme. Els conservadors i reaccionaris són intervencionistes. En el fons els líders i les direccions dels partits no volen “mullar-se” per por de perdre vots. Falten conviccions i dignitat, no en el PP, sinó al sistema sencer.
desembre 9th, 2009 at 20:24
Artur, totalment d’acord amb tu. Només t’has descuidat d’una cosa: al PP també hi ha socialistes.
Pel que fa a “clarificar posicions” o “parlar clar”, ara que tinc una mica de “inner experience” t’he de dir que no és tan fàcil sobre tot quan la maquinària socialista es dedica 24×7 a mentir sobre el que penso, el que he fet, el que desitjo o el que dic.
Ja saps allò de “contra els cossos la violència, contra les ànimes la mentida”.