Jordi Roca: Politica

Martin Varsavsky tiene una gran idea como se tienen las grandes ideas: “trabajando”.

La idea es sencillita: para evitar controles policiales en los aeropuertos en los que 2 guardias destinan 2 minutos a cada uno de los 200 pasajeros, se establecen grupos aleatorios (por la aerolínea) de 10 personas en los que los pasajeros con más experiencia de vuelo pueden interrogar a cada uno de los 10 pasajeros de su grupo. En definitiva, traspasar (parte de) la responsabilidad de la seguridad del vuelo a los pasajeros que van a volar en él. Pasajeros que, además, se van a ahorrar 190 minutos de cola (pongamos 180 tras la organización).

Es lo que bautizo en el tútlo de esta entrada como el método Martin Varavsky de seguridad aeroportuaria.

¿Hay outsourcing más barato y con más ventajas?

Espero que ponga la idea en Creative Commons antes de que algún listillo la patente.

Avui el govern municipal ha aprovat els pressupostos per l’any vinent, convertint-se en l’àngel anunciador del fracàs del Pla d’Inversions de 92 milions d’euros que havia de regir aquest mandat.

La línia comunicativa de l’equip Ballesteros s’ha fonamentat en tres fases, una per cada any: 2008 la micro-política, 2009 la macro-política i 2010 els grans projectes. Malauradament, hom consulta els tres pressupostos i són gairebé idèntics; fases tan diferents amb eines tan semblants. El que es percep és falta de pes polític i executiu per part dels partits que recolzen el govern.

Citant un portaveu de la Executiva Socialista desprès de la Conferència sobre l’Estat de la Ciutat: “el PSC entenem la preocupació dels ciutadans davant la lentitud d’alguns tràmits burocràtics que fan que algunes actuacions siguin tan lentes i d’execució farragosa“. Lentitud, tràmits burocràtics, actuacions lentes i execució confusa, és a dir, tenen la immensa majoria dels temes de transformació de la ciutat encallats.

L’ambiciós Pla d’Inversions presentat a començament de legislatura l’hagués firmat qualsevol tarragoní: Mercat Municipal, Nou Estadi, Auditori, Façana Marítima, Rambla Vella, Chartreuse, Tabacalera, EOI, …

El pressupost aprovat avui, 21 de desembre de 2009, desmunta aquell “brindis al sol” i veurem com l’equip de Ballesteros es buida per tal de tapar-ho amb anuncis, pre-anuncis, bons desitjos, excuses, culpes als altres, campanyes i propaganda, però no els veurem acabar cap dels projectes.

Quan acabi l’any vinent, Ballesteros haurà gastat prop de 600 milions d’euros. Gairebé set vegades més que els 92 milions d’euros del Pla d’Inversions anunciat per transformar la ciutat, una transformació que haurà d’esperar.

MANIFEST EN DEFENSA DE TARRAGONA

Ens trobem en un moment important de debat institucional i social sobre la futura organització territorial de Catalunya, en els àmbits supracomarcals. En aquest marc, s’ha plantejat la possibilitat que l’àmbit de nova creació que ens pertocaria sigui anomenat Camp de Tarragona, en contrast amb l’actual denominació de la província de Tarragona.

L’expressió Camp de Tarragona, utilitzada en medis geogràfics, no té, però, cap tradició en la nomenclatura de les institucions territorials ni tampoc correspon al conjunt de les sis comarques que conformaran la futura vegueria. Com a exemples, només cal referir-se al Govern de la Generalitat de Catalunya durant la II República o a l’Estatut de 1979.

I això és així perquè, històricament, no ha existit encara cap institució de dret públic amb administració territorial incorporada que hagi pres la denominació Camp de Tarragona. Actualment comptem amb la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona i, amb àmbits diferents, però de caràcter supracomarcal, la Diputació de Tarragona o província de Tarragona.

Per una altra banda, la resta de demarcacions successores de les actuals províncies de Barcelona, Girona o Lleida mantenen la seva denominació en l’avantprojecte de la futura llei. Per tant, vegueria de Girona, vegueria de Lleida o vegueria de Barcelona, mantenint el nom de la capital i sense replantejar la denominació de la demarcació actual.

Per tant, doncs, manifestem que la futura vegueria de Tarragona delimita un territori de sis comarques amb Tarragona com a única capital territorial, d’història bimil•lenària i amb un compromís real, actual i generós envers el territori. I que, igual que les vegueries on estan situades les ciutats de Barcelona, Lleida i Girona, portarà el nom sol de la ciutat. És a dir, reclamem mantenir el nom de VEGUERIA DE TARRAGONA, amb única capital Tarragona, en la futura organització territorial de Catalunya.

Tarragona, 14 de desembre de 2009