Ja podem tancar la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona
Quelcom ens hauria de fer sospitar de la inutilitat d’aquesta regidoria quan l’antic conseller de Medi Ambient amb Joan Miquel Nadal ara treballa com a assessor pedagògic amb Josep Fèlix Ballesteros.
Però veiem un cas més concret.
El passat dia vint de juny de 2009 la “Asociación de Vecinos Ciudad de Tarragona, desde San Ramón y San Salvador” denunciava un incendi que va cremar 5.000 m2 a l’entorn del barri de San Salvador i l’estat de brutícia dels entorns del barri i del Pont del Diable.
Fa pocs dies, ja al setembre de 2009, un altre incendi cremava 7.000 m2 a l’entorn del Institut d’Ensenyament Secundari de San Salvador, obligant alumnes a desallotjar el centre. Si en lloc de a San Salvador hagués passat a Los Angeles el fet hauria obert el Telenotícies.
Hom podria al•legar que amb només dos mesos no dona temps per fer res, però és que el passat vint-i-sis de maig de 2008, ara fa 16 mesos, vaig preguntar al plenari de l’Ajuntament de Tarragona “quines mesures de prevenció contra incendis ha pres l’equip de govern, en especial en l’entorn del Pont del Diable”.
Va prendre la paraula la senyora Crespo, consellera de Medi Ambient, dient que “han signat un conveni amb els forestals voluntaris de Catalunya”, que “han demanat un ajut a la Diputació de Tarragona i a La Caixa per fer unes intervencions al Pont del Diable per fer-hi neteja” i que “a més a més, s’hi farà el Jardí Botànic”. Conclou amb un “aquestes situacions s’orienten a prevenir situacions de risc que encara, afortunadament, no s’hi ha donat”.
Doncs bé, com que amb la Deessa Fortuna no n’hi ha prou, la regidoria de Medi Ambient s’encomana als forestals voluntaris (perquè no els hi donem el pressupost?), a La Caixa i a la Diputació de Tarragona. És a dir que la regidoria només farà un Jardí Botànic, la resta no va amb ells. Suposo que no han vingut al món per tenir problemes.
En el darrer plenari li vaig preguntar per aquests incendis i la resposta de la regidora va ser el insult, afirmant que mai m’havia preocupat el Medi Ambient; la prepotència, insinuant que el Partit Socialista té el monopoli de la preocupació ecològica; i la incompetència, fent veure com si els incendis no haguessin passat.
Pel que fa a la preocupació, doncs potser preferiríem tots plegats que no perdessin la són però que gestionessin millor els recursos públics que no es el que fan quan justifiquen al Plenari tota una conselleria perquè el “Jardí Botànic” serà un lloc “molt romàntic”.
I és que com ja sabem tots, els incendis quan veuen un Jardí Botànic, s’espanten i marxen.