Jordi Roca: Politica

En la seva darrera entrada, Begoña Floría defineix perfectament el tipus d’oposició que feia Ballesteros:

durant molt de temps qualsevol intent d’aquest tipus hagués estat degudament neutralitzat des d’instàncies polítiques

Vol dir que Ballesteros es deixava neutralitzar?

no estem acostumats a que la gent es “mogui” sense cap altre interès personal o posicional a darrera

Queda clar, oi?

determinats partits poden tenir la temptació d’apropiar-se en exclusiva d’aquest moviment, com han fet en el passat amb d’altres

Vol dir que és el que feien, han fet i miren de continuar fent?

durant massa anys he sentit aquest tipus de planys sense propostes alternatives i esperant solucions paternalistes

Suposo que de Ballesteros. Si no és així, haurà de donar noms.

I, per últim afegeixo unes cites: primer de Xavier Sabaté parlant dels promotors de Mou-te:

es tracta d’un moviment amb pretensions d’actuar políticament

i es converteix en un moviment polític, haurien de quedar al marge algunes institucions tarragonines

el sr. Abelló no ens podrà demanar el mateix que ens els que han quedat al marge de la lluita

si el sr. Joan Maria Adserà participa en la lluita política directament, la fundació [Santa Tecla] també sera considerat pels ciutadans de forma diferent a partir d’ara

tothom sap que la Fundació té com a principal valedora i fundadora a l’Església Catòlica

en canvi, Floría desautoritza Sabaté amb:

em va sorprendre molt gratament el to i els objectius de la plataforma Mou-te

és enormement positiu generar un moviment ciutadà independent

La Tarragona dormida ha despertat

el moviment tindrà la pluralitat que correspon a la diversitat social de Tarragona i

tantes etiquetes diverses significa que realment la plataforma sorgeix amb neutralitat

Mou-te neix amb uns objectius molt interessants

és la primera vegada que hi ha un moviment amb motivacions molt més globals, de ciutat.

Ens hem de felicitar tots.

I acabo, també amb Floría, respecte d’ells mateixos (PSC):

Com deia la meva avia, de savis es rectificar. Confio que aquesta rectificació sigui sincera, el temps ho dirà.

En vez de hacer autocrítica de por qué siempre que gobiernan arruinan a millones de familias mientras enriquecen a unas pocas, el PSOE ha sacado un vídeo de lo más Goeblesiano.

Al final, empieza uno a sospechar que un país en ruinas, con la peor educación del mundo, con un paro disparado e ingentes colas en las puertas de los comedores de caridad es el caldo de cultivo ideal para el voto populista, cutre y socialista que permitirá al PSOE seguir ganando elecciones.

Las ideas, la moderación, los principios, los valores, la buena educación, la cortesía, el savoir faire, las lecturas están muy bien, pero solo cuando gobiernas.

El PSC ha convertido la política catalana, con la complicidad inexplicable de algunos, en un patio de cárcel de esos tan malos de las películas.

Así están las cosas.

El PP de Alicia Sánchez Camacho publica un anuncio en La Vanguardia con una foto con unos niños esposados y un mensaje político en contra de la Ley de Educación del gobierno de Cataluña.

La Generalitat de Catalunya amenaza, muy folclórica, con poner el asunto “en manos de mis abogados” por considerar que la foto es denigrante para los derechos de los niños, legitimando de paso el mensaje político del anuncio.

¿Es la Generalitat la entidad adecuada para enfrentarse en los tribunales a un partido político con representación parlamentaria?

¿No tenemos fiscales que defiendan los intereses de los niños?

Los cuatro millones de parados son síntoma de una enfermedad mucho más grave.