La segregació de la Canonja i el consens
L’altre dia vaig coincidir en una tertúlia amb el Santi Pallàs, el Carles Castillo i l’Arga Sentís i va sortir el tema de la segregació de la Canonja.
A banda de sentir una mica de repulsió per les típiques frases “La Canonja vol” o “El que els canongins volen”, em va tocar dir la meva i, tot parlant sense dir res vaig deixar anar un igualment populista “les coses s’han de fer bé”.
Vet aquí que el company Pallàs, president de CiU a no sé on, va fer servir el consens com a arma llencívola insinuant que, si hi ha consens, les coses han de sortir bé per nassos.
Menys mal que el company Castillo no em va dir que, a més de consens, la segregació de la Canonja es faria amb tarannà.
O la camarada Sentís, garantint-me l’exit per la creació d’una comisió especial i un pla quinquenal.
Però, incorrecte de mi, em pregunto, entre altres:
- Algú ha pensat com es mouran els canongins que no tenen cotxe per “baixar a Tarragona”?
- Algú sap que la EMT no pot sortir del terme municipal?
- Algú sap que per sortir del terme municipal els busos hauran de portar cinturons de seguretat?
- Algú sap que hauran de renegociar totes les assegurances de la EMT?
- Algú sap quant han pujat les assegurances i el que costaria la renegociació?
Hi ha alguna cosa que em fa pensar que això de la segregació és una conya o que veurem que els canongins no tenen transport públic durant un bon grapat de dies.
Seran coses del catalanisme? (deixar a la gent sense transport públic, vull dir)