El tema de les balances fiscals és un lloc comú de trobada de tots els que s’hi dediquen a la política catalana però no volen dedicar-hi ni una lectura.
La Generalitat de Catalunya gestiona, cada any, cinc bilions de pessetes. (1)
I amb tota aquesta guita no poden publicar una balança fiscal?
Els polítics que parlen de balances fiscals o són uns incompetents o són uns mentiders o totes dues coses a l’hora.
Tampoc ha de servir l’argument de que és el Govern d’Espanya qui les ha de publicar. Si li interessa a la Generalitat de Catalunya que ho pagui i les publiqui.
I si no, repeteixo, són uns mentiders i/o uns incompetents.
I poyake si mai em pregunteu a mi, jo vull un concert econòmic. Però no a Catalunya, no. Vull un concert econòmic pel Camp de Tarragona. Tenim nuclears, químiques, port de carbó, peatges troncals (sic), … i ens dediquem a pagar olimpíades i fòrums. Podríem encarregar la balança fiscal, mediambiental i sanitària del Camp de Tarragona.
Tot i que em temo que si he de fer d’Astèrix del centralisme de Barcelona m’hauré de comprar unes trenes postisses i un West Highland White Terrier perquè estaré més sol que un mussol.
(1) Gràcies al PP que va multiplicar el pressupost de la Generalitat per 5. La reforma ZP de l'Estatut per 1,1.
Les balances fiscals són el mitjà pel qual els nacionalistes intenten atraure principalment al votant no nacionalista, tocant-li la butxaca. A això juga molt ERC, que abans de les eleccions es declara independentista però no nacionalista i prova d’afalagar als castellano-parlants dient-lis (com si algú fora d’ells ho possés en dubte) que tots són catalans, vinguin d’on vinguin (això sí, quan arriben al poder, són els més agressius contra la presència del castellà). Però sense la mística nacionalista, l’independentisme no és res, les balances fiscals deixen de tenir sentit des d’el moment que no es determina prèviament, amb criteris extraeconòmics, el territori al que s’apliquen.
No m’ho havia mirat mai així.
M’agrada aquesta perspectiva del nacionalista-perquè-si i el nacionalista-per-raons.
De totes maneres, si jo fos un no/pseudo/super-nacionalista i els meus representats de opcions nacionalistes no publiquessin les balances fiscals em sentiria estafat.
Parlin de balances fiscals per “patriotisme” o ho facin per càlcul electoral.
Gràcies per la teva visita.
Tema dur aquest de les balances fiscals…, però sense que serveixi de precedent!!! Estic d’acord amb tu
Ey Flower!
No cal que ho diguis. Sobre tot a l’hora de pagar o a l’hora de no rebre.
Vist d’una altra manera, això de que us deixin els pixa-pins tancats a Barcelona tampoc em sembla molt malament.
;-)
Visca el Flower Power!
El PP propuso en su día -y se hubiese llevado a cabo si renovaba su mayoría parlamentaria- la 2ª descentralización del Estado. Obviamente los poderes regionales y los nacionalistas que disfrutan del poder autonómico… se oponen. Lástima; cuanto más cerca esté la política y las administraciones al pueblo… mejor; esto requiere que el poder de los Atuntamientos aumente, su capacidad económica… y claro, el PP debe ganar para que esto suceda. La mayoría de ciudadanos… deberían apoyar dicha propuesta; al fin y al cabo… la Generalidad Catalana… es centralista; los tarraconenses bien lo saben.
Buenas Javier,
La única descentralización que funciona es la 3ª … del poder político al propio ciudadano.
Ciudadanos dueños de su vida, de su libertad y de su hacienda. Ciudadanos dueños de su futuro, de su presente y de su pasado.
Cuando dos políticos se pelean por unas competencias o por unos dineros siempre pierde uno: el ciudadano.