ago. 17 2010

Zapatero el trilero socialdemócrata

Es fácil auparse al poder apelando a los peores instintos de las personas: la pereza, la ambición o la envidia son fuerzas mucho más motivadoras que la razón, sobre todo cuando tus eslóganes electorales son “votar con todas tus fuerzas”, “motivos para creer” o “si tu no vas, ellos vuelven”.

También lo son argumentos poco trabajados intelectualmente pero muy bien amasados discursivamente como “subir el salario mínimo”, “subir las pensiones” o “subir los impuestos para repartir mejor la riqueza”.

Respecto al reparto de la riqueza que algunos gustan de medir con el coeficiente de Gini, no hace falta decir mucho más que siempre que gobiernan los socialistas, los muy ricos cada vez más ricos y los demás cada vez más pobres. Siempre.

Sin embargo, en referencia al aumento de la renta de pensionistas y las rentas más bajas es obligado moralmente denunciar el engaño de los socialistas en estos aspectos. Bajo esa aparente preocupación por las rentas más bajas se oculta un fraude.

Es obligado denunciar la falta de compromiso. Si un salario mínimo tiene poca renta disponible, se puede aumentar el tramo de la parte privada, obligar al jefe a pagarle más, o reducir el tramo impositivo, obligar al político a gestionar mejor. El problema es que muchos jefes, a diferencia de esos comunistas multimillonarios, a veces no pueden pagar más lo que les obliga a echar a gente a la calle o a cerrar el negocio. Cinco millones largos de parados son la prueba fehaciente.

Es obligado denunciar la falta de efectividad. Al no tener la necesidad de cambiar su modus operandi, pues la carga “social” se aplica únicamente sobre la parte privada, el Estado tiende a engordar de manera indefinida e ineficiente por lo que hay que subir impuestos de una manera u otra. ¿De qué sirve subir las pensiones o el salario mínimo si luego se sube el IVA, el IRPF, la luz, los peajes o cada uno de los trámites?

El empobrecimiento generalizado cuando gobiernan los socialistas no es casualidad. Está provocado por su errónea concepción de la naturaleza humana, por su falta de entendimiento de la economía y por su voracidad derrochadora en multitud de iniciativas lúdico-festivas por las que la gente no está dispuesta a trabajar.

El Muro de Berlín cayó por algo pero muchos siguen sin enterarse.


jul. 7 2010

Ballesteros llença ara 120.000 euros a la brossa

Recentment el govern municipal encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros ha aprovat que la Empresa Municipal de Transports de Tarragona es gasti 120.000 euros en un Pla de Mobilitat. És important tenir eines que ens indiquin quina direcció hem de seguir en la gestió de la ciutat però, era aquest un bon moment?

A la campanya electoral i a començament de mandat, el propi Ballesteros va prometre un Pla Integral de Mobilitat i així li hem anat recordant repetidament i sense fruits els darrers tres anys. Passant dies, l’equip de govern anava prenent decisions en el camp de la mobilitat, des de la retirada de zones blaves, el canvi de direcció de determinats carrers i el tall d’accessos a la Part Alta, fins a la instal•lació d’elements conductors del tràfic i la creació de pàrquings dissuasoris.

Podríem afegir que fins i tot s’havien proposat dissenyar totes les línies d’autobús a partir d’un mapa en blanc. Així, espontàniament; com si el desenvolupament d’una xarxa de transport públic fos un passatemps de mitja hora; de manera alegre; com si la mobilitat fos un anunci de colònia per adolescents.

Les decisions preses en matèria de mobilitat no són ni bones ni dolentes per elles mateixes. De ben segur que algunes es recolzen en l’experiència dels professionals de la EMT i la Guàrdia Urbana. Unes altres decisions puntuals s’han pres a partir de les conclusions del ja existent Pla de Mobilitat encarregat també per la EMT quan Ballesteros no era alcalde.

El que sí les pot convertir en negatives per la mobilitat és prendre-les a la babalà.

Quin criteri superior s’ha estat seguint fins ara que contempli totes les decisions que s’han anat prenent? Perquè no n’hi ha cap. S’ha anat improvisant fins ara, depenent dels titulars de la premsa del dia o de les ocurrències puntuals d’algun membre de l’equip Ballesteros.

Aquests tres anys ens deixen un seguit d’iniciatives inconnexes i sense cap fil conductor com demostra l’encàrrec, molt endarrerit, del Pla de Mobilitat que hagués hagut de guiar totes les decisions del govern municipal a priori, no a posteriori. Així ens estalviaríem ridículs com haver de canviar l’accés al Portal del Roser el dia de la inauguració reconeixent que ho havien fet malament.

A més, com que es durà a terme sense participació ni de la ciutadania ni de la oposició, miraran d’enredar-nos amb alguna jornada amb veïns per treure una foto de l’alcalde ben somrient.

Però la realitat és que quan el Pla de Mobilitat de Ballesteros estigui llest, passades les properes eleccions, s’hauran gastat molts diners sense sentit i s’hauran de tirar enrere moltes decisions d’aquests quatre anys. I com que ni tan sols tenim encara el nou POUM, que hauria d’haver estat aprovat fa molt de temps, haurem de tornar a refer el Pla de Mobilitat.

Tenim la ciutat encallada perquè a Tarragona s’ha enquistat una manera de fer política de tota una generació que va entrar a l’ajuntament ara fa trenta anys (els Sabaté, Nadal, Ballesteros i companyia) i que, a hores d’ara, són incapaços de tirar endavant la ciutat.

La sensació de que l’Ajuntament ha perdut els darrers anys ens exigeix com a ciutat una alternativa política jove, que no estigui esgotada, amb idees per Tarragona i que defensi amb orgull la nostra Capitalitat sense deixar-se doblegar pels dirigents del partit ni a Barcelona ni a Reus.


juny 25 2010

ERC arregla el problema del burka con clases de catalán

En el último Pleno del Ayuntamiento de Tarragona presentamos una moción para debatir el uso del burka en los sitios públicos de Tarragona.

Desde ERC nos llamaron indignos, miserables, irresponsables, demagogos y oportunistas por presentar una moción relativa al burka para, dos días más tarde, presentar una moción relativa al burka.

Ciñéndose a sus prejuicios ideológicos por los que cualquier manifestación de cualquier cultura es respetable, siempre y cuando no sea la nuestra, se posicionaron totalmente en contra de defender la dignidad de la mujer.

Lo más gracioso del tema fue su propuesta para solucionar los problemas de esas mujeres condenadas a una cárcel de tela y rejilla: lo que necesitan esas mujeres no es prohibir el burka sino darles clases de catalán.

Más delirante fue la intervención de la sectaria portavoz socialista, Begoña Floría, que nos acusó, agárrense, de querer prohibir el burka porque somos xenófobos y machistas. Eso fue veinte segundos antes de prohibir el burka en dependencias municipales.